diumenge, 5 d’octubre del 2014

Pèrdues i Implants

Mal de queixal
Aquesta setmana he hagut d'anar al dentista, perquè un queixal en el que hi tenia posada tota la meva confiança, i que m'havia estat un amic fidel durant gairebé vuitanta anys, de cop i volta va trair aquesta llarga amistat i va començar a donar-me contínues i doloroses molèsties, fins al punt que vaig decidir desfer-m'en. El vaig haver de fer fora.  Va ser una  decisió força dolorosa, i la col·laboració de l'especialista mèdic que la va portar a la pràctica, no la va fer gaire més planera.

El meu queixal, ja fora del seu lloc
Ben segur que tots nosaltres, persones grans, també hem hagut de passar per pèrdues doloroses semblants i potser no sempre per aquesta mateixa causa. Pot haver estat una amistat que ens ha fallat, una persona de confiança que no ha actuat com esperàvem, potser a vegades un amic que ens ha defraudat i del que hem hagut de prescindir. Tot són situacions molt desagradables, però ben segur que sempre hem tingut el bon ànim de superar-les i de seguir endavant amb fermesa, com les onades que es trenquen a les roques, però que no perden mai la força i la decisió de tornar a començar.

El que subtituirà el meu queixal
Actualment és possible substituir les pèrdues dentals amb un implant, de forma força efectiva. M'he acollit a aquesta solució, tot esperant que la substitució doni bon resultat, encara que no per això deixo encara d'enyorar força la peça que he perdut, a la que sempre, però, li estaré molt agraint, malgrat les molèsties d'última hora, per tot el gran servei que m'ha fet durant molts anys.   

Sèneca, una vegada superat el seu mal de queixal
Vivim un moment polític força complicat, i potser en el camp de la política també hem tingut tots alguna pèrdua dolorosa, amb extraccions traumàtiques, però afortunadament tenim uns implants de substitució molt vàlids, que ens ajudaran a continuar el nostre camí endavant, amb fermesa i optimisme. L'escriptor llatí Séneca deia que no hi havia cap vent favorable pel navegant que no sap on va. Nosaltres, les persones grans, si que sabem on anem i on volem  anar, i estem segurs de que, malgrat tots els entrebancs i els mals de queixal físics o polítics que ens puguin afectar

El vent ens serà favorable i
arribarem a un bon port de pau i concòrdia.
Que així sigui.


 Miquel M

3 comentaris:

Enric ha dit...

Els mals de queixal polítics també són dolorosos. Tots sentim sovint la recança de les moltes pèrdues que hem sofert durant la vida, i ens hauríem de fer el propòsit de recordar només les coses positives, els moments alegres i optimistes viscuts, tot agraint el fet d'haver-ne gaudit. I el mateix hauríem de fer amb les amistat perdudes: recordar-ne només els bons temps. És trist comprovar que no sempre és així i que l'adagi català de que "de l'arbre caigut tots en fan llenya" és una lamentable realitat.

Josep de Martí ha dit...

Una lectura molt interessant i addient quan pensem en persones grans. Els puc assegurar que, tot i que al post no s'esmenta directament, el problema dels implants té una perspectiva diferent quan qui pateix el problema viu en una residència per a gent gran a Catalunya o en qualsevol lloc. La gent gran que viu en residències, en una altra proporció pateix demència i no pot manifestar com es troba de forma que cal tenir una observació molt curosa per esbrinar-ho. Només aquestes línies. Moltes gràcies pel blog.

Josep Maria V. ha dit...

A mesura que anava llegint l’article d’en Miquel, el meu somriure era distés i em sentia identificat amb l’últim implant que pocs dies abans en van posar a la meva deteriorada dentadura. Però, he arribat en un moment de la lectura, en que la descripció simpàtica i distesa d’en Miquel, dintre de la realitat que descriu, he entrevist en la seva retòrica una metàfora que en llegir-la, la serietat ha embolcallat la meva cara. En el fons es tracta d’una pèrdua d’un mític heroic que comandava el timó d’una barca cap a un fi desitjat per tot un poble, però el seu interior és va corcar i va tenir que ser canviat per un implant inamovible i de força efectivitat. Així ha estat! I ara l’implant porta el timó de la barca amb vent favorable a bon port. Amen.