diumenge, 26 d’abril del 2015

Ser Amable

Cedir el pas, és amabilitat
El 19 d’Abril, vaig sentir pel canal T.V. 324,  que “Ser amable” és un lema que van adoptar en un Institut d’Illinois, en conèixer que un estudiant havia maltractar a un empleat de la institució. Ràpidament el lema es va estendre a altres escoles i instituts, els quals imposaren  “Ser Amable”, com una norma dintre del ordre social d’aquests organismes.

L’amabilitat és la qualitat d’amable, i aquest adjectiu vol dir, digne d’ésser amat. Per tant, aquesta forma d’actuar respecta als altres, denota que té valors, i els valors estan al dedins de les persones i sols és desenvolupen, quan un té consciència que els porta a dintre seu.

Ser amable, dóna felicitat
L’amabilitat és un compendi de valors, la solidaritat, l’altruisme, la humilitat, la caritat, l’empatia, l’afecte, la simpatia, la discreció, la justícia,  l’hàbit de donar, el respecte a persones i coses, la compassió, etc. etc. etc. Aquest comportament caritatiu envers les persones és el camí de la felicitat que ens condueix cap a la maduresa.

És evident que els valors de la persona, no s’adquireixen amb diners, ni amb la tecnologia actual, és una llavor que tenim dintre de la consciència que es desenvolupa en forma adequada si estan presents dintre de la família i a l’escola, si son educats amb ètica professional

Aquesta imatge que és la que el nen dels fets feia servir,
 NO ÉS una imatge amable
El dia 20 d’aquest més, s’ha produït una acció violenta, un assassinat causat per un nen de tretze anys a l’Institut Joan Fuster de la nostra Ciutat.

Tothom es pregunta, ningú es va adonar del que  passava pel cap del nen? Ni els pares, ni els mestres? Qui li va comprar una ballesta? La persona que li va comprar, no li va demanar alguna explicació del per què la volia? Quines converses tenia la famílía quan estaven tots reunits? Bé, serien mil les preguntes que faríem i és faran aquelles persones que vulguin explicar o indagar la causa d’una actuació incomprensible, que no sols hi ha una víctima mortal, i d’altres amb lesions, sinó també  un nen de tretze anys que ha mort anímicament abans de obrir els ulls a la vida.

El nét, no sols és amable,
sinó que també l'ajufa
Que bonic hagués estat, per ell i per la societat, que les llavors de la consciència li haguessin donat valors per ser feliç a la vida, amb pensaments positius i agradables, però ara, aquestes llavors se li han podrit, i mancarà de valors, els seus pensaments seran infeliços, negatius i torturats.

La Gent Gran hem de despertar la consciència dels nostres fills i néts i ajudem-los a que els seus valors fructifiquin i entrin a la vida com aquells estudiants de Illinois que van adoptar el lema de “Ser amable”

“Ser amable ens condueix pel camí de la felicitat”


Josep Maria V.

5 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Quan l'estimació és recíproca, quan les paraules cordials van alegrement de l'un a l'altre com una pilota de ping-pong, entre càlids somriures de convivència, llavors si que l'amabilitat flueix espontàniament i no ens costa gaire de ser amables. El més difícil és quan aquesta reciprocitat no existeix. És llavors quan ser amable es converteix en un gran repte, moltes vegades dificil d'assolir. I és quan ens costa més. Coincideixo amb en J.M.V. que l'amabilitat és un important compendi de valors, una veritable virtut que ens fa a tots més comprensius i sociables, i que ens hauríem d'esforçar per difondre-la arreu.

Anònim ha dit...

El problema es quan es troben dos amables, llavors no hi ha manera que cap dels dos passi primer, no paren de insistir e insistir...

Joan ha dit...

Molt bó l'acudit d'en pons007 sobre l'amabilitat per passar primer la porta.

Joan

Josep Maria V. ha dit...

Bon acudit, pons007. Jo crec que si els dos son amables, es faran amics i passaran la porta junts. Què bonic seria si tots nosaltres fòssim amables, i ningú li tanqués la porta als nassos de l'altre.

joan ha dit...

És marevellós del que dóna de si un comentari en aparença insignificant
joan