diumenge, 4 d’octubre del 2015

Eleccions al Parlament

Parlament de  Catalyuna
Aquest article és el que jo penso d’aquestes eleccions. Per tant és el meu punt de vista i res més

El moviment Independentista està tenint tres persones clau pel seu creixement: el Sr. Mas i Sr Junqueras que han convençut a molts ciutadans, i els seu opositor, Sr. Rajoy, que amb les seves actituds i paraules negatives, (però que ens estima molt?), de fet s’ha convertit, fent una similitud amb el llenguatge comercial, en el millor venedor del “producte” que el Sr. Mas i Junqueras  volen “vendre”

El saló d els Plens, amb el Parlament tancat
Aquestes eleccions, legalment, són per escollir un Parlament nou, però realment són molt més i poden servir com a substitut del que calia fer, i no ha estat possible fer-ho per els motius que tots sabem: UN REFERÈNDUM sobre SI o NO, a l'independència 
 
En aquest Parlament hi trobo a faltar els noms dels partits que no depenien de partits estatals com “Unió”, que no tindrà representació, “Iniciativa” que s’ha aliat amb un partit nou d’àmbit estatal i que no ha tingut l’èxit esperat i que ha tret menys escons dels que tenia fins ara que havia anat sola, Convergència i Esquerra que han format una sola llista i que gràcies a aquesta llista han tret els escons que han tret.

Qui ocuparà aquesta cadira del Parlament?
I dels que continuen, La CUP, favorable a l’independència i radical en tots els seus plantejaments, que anant sola ha tret, per mi, un resultat molt bo i pels que fa els partits d’àmbit estatal la caiguda del PP és espectacular, el PSC que salva una mica els mobles i Ciutadans, que ara són estatals, s’han convertit en la segona força gràcies a la llista unitària. (De fet seria la tercera i la resta haurien baixat totes un lloc)

Quin Govern seurà en aquesta taula?
En quan a números, és clar que les dues formacions que aposten per l’independència, sumen 62 + 10 = 72 escons i tenen la majoria absoluta de diputats, però s’han d’entendre entre ells, i de moment és molt difícil. No estan d’acord ni en el COM, ni en el QUÈ i menys en QUI l’ha de liderar

Vots o escons?
Els que volen comptar per vots, que en aquest cas no és un sistema fiable, però si que diu fredament que les formacions independentistes no arriben al 50%, però s’equivoquen ja que entre els partits que oficialment NO són independentistes, hi ha persones que votarien SI en un Referèndum, però com que això no és possible determinat-ho...., a saber a Salamanca

Vist tot això, crec que estem davant d’un moment molt complicat, i que potser serà veritat aquella frase tan catalana de:

SI, però...

Joan

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

No hi ha dubte que les recents votacions al Parlament de Catalunya i el seu resultat final, susceptible de variades interpretacions, com molt bé ens indica aquest article, han fet incrementar de forma molt sorprenent la nostra afició a les matemàtiques. Això és magnífic!. Ara tothom parla de tants per cents desitjables, de majories i minories, de incògnites i d'estadístiques.
Trobo molt satisfactòria i molt lloable aquesta floració de l'esperit matemàtic. Ara només ens cal desitjar que la incògnita del problema polític que s'ha plantejat, es resolgui d'una manera favorable i trobi una solució de signe positiu.

Josep Maria V. ha dit...

Quan els catalans hem de dir “ Si, però ...” Vol dir que les “coses” no les veiem gens clares, i el tema de l’article ens diu que no està clar si és per majoria d’escons o de vots el que es necessita per la independència. Jo em vaig trobar amb el mateix dilema, i vaig consultar el resultat de les últimes eleccions nacionals del 2011, i el P.P. va obtenir 186 escons, majoria a les Cortes Españolas, però sols va obtenir el 44,62% de vots emesos. En conseqüència, si amb aquest 44,62% de vots va poder aprovar una llei modificant el Tribunal Constitucional, també els resultats de “Junts pel SI” poden exercir el mandat dels Catalans amb majoria d’escons al Parlament.