 |
| Amistat |
Permeteu-me que us en parli. Quin dolorós silenci m’acompanya, és com si avui el temps s’hagués parat i només tingués valor el passat.
És una cosa tan trista perdre una bona
amistat, em sento com si hagués perdut una part de mi. Tants anys compartint
coses. Voldré parlar amb tu, i no hi
seràs
 |
| El quadre que agradava a la l'amida de la Carme |
M’agradaven els seus
gustos pels colors, per la pintura, he escollit un dels seus quadres, que espero
us agradi
Reconec que vivim una
mica d’espatlles a la realitat, sembla com si
ens agradés viure enganyats, preferim no pensar-hi gaire en aquestes
coses, com si creéssim que el fi de les nostres vides encara estigués lluny de
nosaltres, però la realitat s’imposa i en el moment que la mort mira de fit a
fit algú del teu entorn,
aleshores veus que la mort no la tens sabuda.
Us faig una transcripció
del conegut vers d’en Miquel Martí Pol “Parlem de tu” . És tan bonic. Diu així:
 |
| Miquel Martí Pol |
Parlem de tu, però no pas
amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem, i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no
és pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
Carme-AFOPA
4 comentaris:
Et comprenc molt bé. Jo vaig perdre una bona amiga fa 5 anys i sempre la tinc present. Un bon amic ens fa feliços i ens acompany tant en els moments de tristor com en els d'alegia. L'amistat sempre és benéfica perquè és dessinteressada. Gràcies pel post!
Les paraules de consol no poden arribar mai a omplir el buit que ens deixa una persona estimada, ni a compensar la pèrdua d'un bon amic o amiga. Tampoc el record dels dies alegres passats, pot rescabalar-nos de la tristesa que ens produeix la soledat. El misteri de la mort no ens ofereix altra solució, per sobreviure i mantenir estable el rumb de la nostra vida, que la fe i l'esperança.
Comprenc el teu dolor per la pèrdua de la teva amiga, doncs els amics són persones sense cap vincle sanguini, no han estat imposades per ningú, s’aprecien i estimen perquè és una relació lliure, en la que cadascú elegeix el seu amic amb absoluta llibertat.
Quan una persona estimada ens deixa, en el nostre cor si li fa una espècie de forat que només el temps cicatritza
Joan
Publica un comentari a l'entrada