 |
| Premsa diària |
Per preservar la meva salut mental, en endavant em veure
obligat a abandonar el tradicional costum de llegir la premsa diària a primera
hora del matí. Les notícies de fora, són esfereïdores. I a casa nostra, la
lectura dels comentaris polítics em provoca una muntanya rusa d’emocions
contradictòries, i per la meva edat, gens recomanable , i em faig un garbuix que
després no tinc manera d’aclarir-me, passant tot el dia frisós i intranquil.
 |
| Tertulians d'estar per casa |
Són tan oposades les opinions que s’hi expressen, que fa tot
l’efecte de que alguns articulistes viuen en mons diferents. Sovint, en les seves tertùlies, es
desqualifiquen entre ells amb una quantitat de discrepàncies monumentals i unes baralles
dialèctiques sense mesura. Tots ells defensen la seva única i absoluta veritat,
una veritat que molt sovint tampoc és la meva. No toquen gaire de peus a terra,
però pontifiquen sense discussió, i allò que per uns comentaristes és blanc,
net i transparent, pels altres és gris, tèrbol o negre del tot. No hi ha mitges
tintes en les seves opinions personals.
 |
A Mexic, tampoc es creuen la propagana
electoral |
El mateix passa amb la propaganda amb la que molt sovint ens
mortifiquen els partits polítics, dedicada a denigrar el contrari, quan no està
dirigida a lamentables discussions i bregues dins dels mateixos partits. Com pretenen
que confiem en ells, si moltes vegades són ells mateixos els que tampoc confien
en els seus propis companys!
 |
Com en el futbol, a la política
també es fan travetes |
Són moltes les coses que justifiquen el distanciament que
es crea sovint entre certs polítics i la societat, i una de les principals
raons, són aquestes lamentables disputes internes, les travetes intencionades,
les males jugades que sovint es fan, la seva manca de respecte als altres. Tot
plegat crea molts dubtes, perquè amb tants debats, discussions i lluites
internes dins dels partits, com ens descobreix cada dia la premsa, sembla
dificil que després poguem esperar-ne, de tots ells, un futur de concòrdia i solidaritat.
 |
| La siesta tot ho soluciona |
Suposo que no dec ser l’únic a qui les notícies matinals
posen nerviós i inquiet. La meva solució, que recomano a tothom, és la d’ajornar
la lectura de la premsa diària fins al migdia, després de dinar, quan una lleu
somnolència dóna una certa placidesa i tranquil·litat a l’esperit. Llavors totes
les coses es veuen sota un aspecte molt més benvolent i agradable, cosa que ajuda
a fomentar l’optimisme i a no perdre mai l’esperança de que:
Malgrat el
desgavell actual,
el demà serà millor.
Miqruel M.
4 comentaris:
Bona nit, A mi em passa el mateix. Gairebé ni miro la TV.
A vegades fa l'efecte que les discussions són inherents a la nostra naturalesa i que l'esperit de contradicció el portem tan arrelat a dins, que és impossible posar-hi remei. Sembla cert l'adagi català de que "tants caps, tants barrets". En endavant, procuraré seguir el consell de mirar-m'ho amb més tranquilitat d'esperit.
És ben cert que les notícies ens frissen, però confiem que "el demà serà millor", encara que aquest demà pot ser que no el vegem
Joan
Prenc bona nota de que cal fer per evita posar-te nerviós i que t’agafi un infart o un ictus, i, per tant, t’agreix-ho molt el contingut del teu article. Ara bé, jo tinc un problema, que, per agafar el son de la siesta, necessito posar la TV3 en to baix; però si alguna vegada el locutor de les noticies aixeca la veu, i escolto un relat de corrupció moral o econòmica dels polítics, ja no puc fer la siesta perquè m’indigno tant que em veig obligat a prendre’m un calmant, perquè sinó el prenc, el somni de la siesta acabaria amb mi. Per això, desprès de llegir el teu article, em posaré una radio de música clàssica.
Publica un comentari a l'entrada