QUAN
UN FILL ES TORNA PARE
En
morir el seu pare un home,
tot
seguit li esclata el plor,
i
al cap just de poca estona
al
seu noi li deia això:
Si
fill meu mai la memòria
no
funciona al meu cervell,
no
li facis cap cridòria
al
teu pare per ser vell.
Si
el sopar de sobte un dia
de
les mans m’ha relliscat,
enfadar-te
no voldria
perquè
un plat jo t’he trencat.
Si
en tenir la panxa plena
el
llençol mullo de nit,
treu-me
et prego la mullena
i
de nou fes net el llit.
La
gent gran no sent pas gaire,
jo
també em tornaré sord,
sigues
tu poc rondinaire
i fill meu parla’m més fort.
Aquell
fill es desespera
quan
del pare sent això
i
li fa amb delicadesa
la
següent observació:
- Jo molt bé t’he tractat pare,
he
sigut fill obedient,
no
comprenc per què dius ara
que
no et tracti malament.-
Aquell
pare al fill abraça,
ple d’amor i sentiment,
i amb veu ferma i força clara,
li respon seguidament:
- Perquè jo malgrat ser jove
i el meu pare vell d’edat,
li he fet patir al pobre home
tots els mals que t’he esmentat.-
Frederic Bou
li torna
la pau interna.
BON NADAL
2 comentaris:
La conducta d'aquest home / no és pas gaire edificant. /
Tot el que ell no ha fet de jove, / vol que li facin, de gran. /
Que l'estimin sempre i ara / que el respectin, ell, ingrat /
que no ha estimat el seu pare / ni tampoc l'ha respectat. /
Hi ha una dita, molt sentida / que s'adiu molt bé a aquest cas /
i és una regla de vida: / Tal faràs, tal trobaràs.
Aquesta conversa ens diu molt clar que el pare, difunt, NO ca fer el que ell demana al fill, que si ho havia fet. A la seva joventut eren altres temps però l’atenció de fills envers al pares normalment era bona i com tot lo bo hi havia excepcions
Joan
Publica un comentari a l'entrada