|
Les nostres petjades |
Les persones grans gaudim del privilegi de poder mirar
enrere amb la prespectiva dels anys viscuts, que són sempre una bona ajuda per
a poder relativitzar tots els problemes que, de forma inevitable, se’ns van presentant
a la vida, uns problemes que l’experiència adquirida ens permet afrontar amb una
certa tranquil·litat d’esperit. Anys enrere, els nostres avis podien
pronosticar que al llarg de la seva vida, el món seria pràcticament el mateix
que van conèixer en la seva infantesa, però ara ja no és així.
|
Els extrarrestres ens envolten |
Els canvis i les incerteses del progrès cientìfic han fet
que el concepte d’un futur segur, s’hagi esfumat. Tot varia constantment, tot va
canviant molt depressa, massa depressa, i això causa inquietud. Fins i tot, a
vegades sembla que ens hi volem anticipar: l’èxit de les pel·lícules de ciencia
ficció, dels “extra-terrestres”, de la “guerra de les galàxies”, no és més que
un fidel reflex d’aquest temor davant un futur incert.
|
Aquests embarrats que movien les fàbriques ja no existeixen Ara tot és electrònic Alguna cosa hem millorat |
Per comprendre bé el problema, és molt aconsellable una
visita al Museu de la Ciència, on la història del nostre planeta es compta per
centenars de mil·lions d’anys, i actualment amb un equilibri ecològic força
fràgil. Aquest Museu és una bon indret per pendre consciència de la trista situació
que deixaríem als que ens segueixen, si ara no adoptem mesures per frenar la
degradació. El fet de que això ja no ens afectarà a nosaltres, no ens permet
relativitzar el problema: seria una demostració d’egoisme.
|
Volem que en les nostres terres hi creixin plantes de qualitat |
Cal que ens esforcem perquè, en el futur, la nostra terra
continui sent un planeta còmodament habitable, pels que vinguin. I el més
urgent és combatre la contaminació ambiental, el consum exagerat, la despesa incontrolada,
els residus excessius, la pèrdua de qualitat de l’aire i de l’aigua. No podem permetre
que el mar es converteixi en una abocador de residus ni en una mena de sopa
tòxica: una prespectiva realment alarmant, que fa posar els pels de punta i
dóna tota la raó al papa Francesc en la seva recent crida a l’austeritat i la
moderació. Ens cal ser ecològicament responsables.
|
La rotació de la terra s'està elentint |
Ens hi pot ajudar molt una visita al Museu de la Ciència.
És un bon indret per conscienciar-nos del perill i per adonar-nos de la nostra
particular insignificància, davant la magnitud del problema. També ens farà saber de coses ben curioses, com per exemple, de que la terra està alentint la seva
velocitat de rotació, de manera que, en el futur, els dies seran més llargs.
Una alarmant notícia que perd el seu efecte inquietant quan se’ns informa de
que aquest allargament del dia, és d’un segon cada mil anys. Almenys en aquesta
qüestió podem respirar tranquils;
Sembla que encara en tenim per un cert temps.
Miquel
2 comentaris:
És ben cert que hem gaudit de tota l’exuberància del planeta terra, tant del clima com de la seva flora i fauna; però l’egoisme de l’home no ha tingut barreres en anteposar els seus interessos als interessos de la humanitat, ni els governants han estat prou exigents o, potser, que la corrupció els ha portat a tolerar lo intolerable. Ara han començat a veure que el problema és urgent i gravíssim; i alguna “cosa” volen fer . No obstant, nosaltres, la gent gran, com a gent responsable, no hem de perdre l’esperança, i aportem el nostre gra de sorra per la salvació del planeta terra.
Miquel
M’has deixat molt tranquil dient que la pèrdua de velocitat de la terra és tant lenta que no la veurem, però també és cert que tots som responsables de la seva conservació i manteniment
Joan
Publica un comentari a l'entrada