diumenge, 10 d’abril del 2016

Viure Sol

Logo del projecte Vncles
Temps enrere vaig anar a un Congrés de Gent Gran celebrat a Barcelona, on l’Alcalde ens va informar que a Barcelona hi havia 500,000 persones grans que vivien soles als seus respectius pisos, 300,000 dones i 200,000 homes, i que l'Ajuntament, junt amb la Fundació Bloomberg, posaria en funcionament el “Projecte Vincles”, consistent en donar a cadascun d’ells una tableta amb tecles de dibuixos connectada a un Wifi, a fi de poder establir contacte amb serveis sanitaris i d’ajut.


Quan estem sols
fem aquesta cara de mussol?
A partir d’aquell moment la meva preocupació va ser conèixer perquè algunes persones volen viure soles. i em van venir a la memòria dos personatges amants de l’escriptura, un, era en Victor Hugo, assegurava que: Viure sol era un infern i l’altre, Lord Bayron, deia: Només surto per renovar la necessitat d’estar sol”, i també feia memòria que a Catalunya hi ha refrany molt conegut que diu:  Sol com un mussolDavant d’aquesta situació de disparitat d’opinions, vaig decidir preguntar a les persones del meu entorn social i a d’altres, per poder-ne treure una conclusió del perquè la nostre societat sembla que estigui de moda viure sol.

Si estas sol,
tu sol pot encertar els camí
o tu sol errar-lo
Fer la compra per un sol, és més senzill, i compres el què t’agrada. Tens sensació de llibertat, pots disposar del temps lliure com tu vols. Quan penses quin camí vols seguir només n’has de triar un. Actualment les dones s’han independitzat, i ja no són aquelles noies que anaven al col·legi per aprendre just per tenir una cultura general i preparar-se per ser una bona mare, saber fer labors i cuinar. A les Facultats, molt poques noies cursaven una professió. Actualment són professionals, volen la seva llibertat i ocupen llocs de responsabilitat que els permeten viure soles i independents.

El ocells també discuteixen
Avui en dia, la vida en parella és molt difícil perquè es converteix en un intercanvi d’exigències, i la raó és que no has de viure amb ningú, sinó no vols. La solitud no és gens dolenta i no has de donar explicacions a ningú.

Aquest llop solitari sembla que
NO ÉS MOLT feliç 
Davant de tantes contradiccions em vaig fer la pregunta: Aquests que viuen sols, han trobat la felicitat? Al meu entendre, no! El que fan és interposar el seu ego en busca de la comoditat, però aquest camí no porta a la felicitat. Els metges que he consultat, no m’han pogut aclarir si és millor o pitjor per la salut, però sí han estat d’acord que aquells que viuen amb parella semblen més feliços.


De tota la informació obtinguda n’he tret la conclusió que aquells que han enviudat continuaran vivint sols, doncs és molt difícil que trobin una parella que la substitueixi. Aquells que estant sols, ja si troben bé, rarament estaran bé en parella. I els que ja estan amb parella, han de tenir la capacitat de buidar-se d’ells mateixos, una cosa a la qual potser no estan acostumats, 


però molt necessària per a la vida en comú 

Josep Maria V

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Comparteixo l'afirmació de que la vida en parella, en una societat con la nostra, en que el desig de la llibertat individual està a flor de pell, resulta a vegades força difícil, i la convivència es trenca massa fàcilment. Potser si que, com diu en Josep Ma.V., semblen més feliços els que viuen en parella, però per ser-ho realment, han de saber seguir el consell que els dóna, de "buidar-se d'ells mateixos", cosa que no sempre es fàcil de fer.

Joan ha dit...

Els que hem enviudat relativament grans habitualment vivim sols, mentre que els que els més joves, molts es tornen a aparellar
Quan més gran ets, és més difícil poder conviure amb una altre persona
Joan