 |
| És Ben Cert |
Les noticies d’aquests
dies ens parlen dels Drets Humans i de la situació en que es troben els
refugiats que arriben a Europa en busca d’asil, jo no en faré una conseqüència,
vosaltres mateixos us la fareu.
 |
| Els drets humans són per tota l'humanitat |
La Declaració Universal
dels Drets Humans nasqué en la llarga penombra de destrucció i d’absoluta
pobresa que van assetjar el món desprès de la Segona Guerra Mundial. El seu
contingut és un fidel reflex dels desitjos de la humanitat per fer un futur de
seguretat, prosperitat, dignitat i que la coexistència pacífica entre les persones i
els pobles fos possible. Sabem que la seva aprovació va marcar una fita històrica i, a
l’hora un punt de partida per construir un demà millor, avançant cap a la
cristal·lització d’aquest inici essencial dels Drets de la Persona i la seva
expansió per tot el planeta.
 |
En aquest cas, aquesta cadens
NO ÉS VINCULANT
per els Estats |
Encara
que no és un document obligatori ni vinculant per als Estats, va servir
com a base per a la creació de les dues convencions
internacionals de l'ONU:
- El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics
- El
Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals.
Continua sent una
declaració citada àmpliament per professors, universitaris, advocats defensors
i pels tribunals constitucionals. Així, la Constitució espanyola de 1978 la reconeix de forma explicita com una de les fons del dret
espanyol (art. 10.2). El dia 10 de desembre se celebra internacionalment la seva
signatura.
Les crítiques apunten justament a la no
obligatorietat del seu compliment, que provoca que a vegades sigui només una
declaració de bones intencions. Altres detractors acusen el document d'etnocentrisme
i no aplicar-se al context musulmà.
 |
| Els Refugiats són persones |
El text defineix qui és
un refugiat i els seus drets, però també les obligacions que tenen els estats.
El Protocol sobre l’estatut del Refugiat de Nova York aprovat el 1967 és una
ampliació de l’Estatut del Refugiat de Ginebra, ja que es va considerar que hi
havia noves situacions de refugiats diferents a les provocades per la Segona
Guerra Mundial. En el cas de la Unió Europea, l’Article 18 de la Carta de Drets
Fonamentals també recull el dret a l’asil fent que tots els països que formen
part de la Unió Europea hagin de respectar aquest article.
 |
Aquest nen que posa cara de tenir por
espera trobar una mica de felicitat |
Hem de procurar que la
felicitat imperi a la terra, deixar de ser egoistes de la mateixa i compartir-la
amb el proïsme, especialment amb aquell que sofreix la desgràcia de sortir del
seu país i buscar refugi en un altre estat.
Siguem generosos i acollim al
desgraciat!
Josep Maria V.
1 comentari:
Lamentablement, la generositat no és pas una qualitat que sigui massa abundosa a casa nostra, on hi ha encara moltísima gent que malviu amb evidents dificultats econòmiques, i sovint al carrer, malgrat els esforços de Caritas i d'altres benemèrites associacions que intenten fer front al problema.
Però, com diu en Josep M., la generositat no és obligatòria, i les nacions, com les persones, ens movem per interessos egoïstes, en els que el concepte d'altruïsme, hi està desgraciadament molt absent. Fa dos mil anys, que només un bon samarità es va parar per auxiliar una persona necessitada. Sembla que, en aquest sentit, no hem avançat gaire, i dos mil anys després, els bons samaritants cortinuen sent molt escassos, en un món de grans desigualtats econòmiques.
Publica un comentari a l'entrada