Façana de la Casa Macaya |
2. La veu de les persones grans en els òrgans de participació social
3. Repensant la participació de les persones grans. I tu, que faries?
Participació |
En
el segon dia surten dues paraules clau: “Les veus de les persones grans” i
“Participació Social”, paraula que porta implícita la figura de les
Administracions. I aquí les coses es compliquen. Qui són les “Veus de gent gran”?.
A la nostra Ciutat tenim el CAGG (Consell Assessor de la Gent Gran) que
presideix un Regidor, i “Les Veus” som representants de les entitats o dels
Districtes i uns pocs ho són a títol
personal. I es presenten varis interrogants
Pati interior de la casa Macaya |
- “La veu” que hi portem, és la dels nostres representats o és la nostra?.
- Hi falten veus noves independents?
- Se’ns demana participació, i ens preguntem: Participar i no decidir, val la pena?
- O és una participació per complir l’expedient?
- Avui la tendència és que els socis de les entitats no són socis sinó usuaris de les diverses activitats que les associacions ofereixen, però no es volen implicar
El tercer dia, amb la pregunta: i tu, què faries?, se’ns va proposar que en els grups de treball i de forma virtual imaginéssim que fóssim l’alcalde i volguéssim fer propostes en aquest sentit. De propostes en varen sortir moltes, Aquí només en cito dues:
Aspirants VIRTUALS a l'Alcaldia |
- Falten espais on les persones grans puguem participar (pensem en Casals de gent gran) o la paraula Gent Gran espanta a les noves generacions i el que falta són espais intergeneracionals i que ha de ser a l’escola on es fomentin aquestes relacions
- Aquets espais han d’estar preparats per les persones que van en cadira de rodes, però no les confonguem amb persones que necessiten una cura especial, que en aquest cas estaran millor ateses en centres de Dia
La nova Regidora Sra. Carmen Andrés |
El
Fòrum el va tancar la nova Regidora d'Infància, Joventut i Gent Gran, Sra.
Carmen Andrés, em qui varem compartir unes paraules un cop tancat l’acte
2 comentaris:
És molt satisfactori comprovar com el sentiment de la responsabilitat col·lectiva és ben viu a casa nostra, com ens ho demostren les moltes associacions que fomenten l'amistat, la solidaritat i l'ajuda mútua. Són nombroses les persones que col·laboren, de forma totalment voluntària i desinteressada, en les tasques socials, i això ens fa ser optimistes de cara a un futur que, entre tots, haurem sabut construir millor i més just.
En Joan ens recorda que tot evoluciona i que ens hem de saber adaptar, intensificant també la col·laboració entre les associacions i l'administració pública, una col·laboració que és molt necessària si volem aconseguir que Barcelona sigui realment una ciutat integradora i molt acollidora per a tothom. Amb l'esforç de tots, estem ben segurs de poder-ho aconseguir.
Molt interessant post, i té molta raó espais per a la gent gran i poder compartir oci, i experiències, organitzar excursions etc.
Una cordial salutació sr. Joan, i moltes felicitats en el seu sant dia molt assenyalat i celebrat aquí, a Catalunya.
Una abraçada.
Mª Trinitat.
Publica un comentari a l'entrada