diumenge, 2 d’octubre del 2016

La Propina

Estàtua de la Llibertat
Emblema de NY
Un dels viatges que varem fer amb la meva esposa en els primers anys de casats, va ser a New York. Doncs la meva esposa regentava  un negoci d’objectes d’escriptori del seu pare, i la nació més avançada amb novetats d’aquest sector era Estats Units.

Com es evident vàrem aprofitar aquella ocasió per fer alguna sortida per les nits i anar a veure els restaurants i espectacles que hi havia a la Cinquena Avinguda. Una de les nits anàrem a sopar a Rokefeller Center Plaza, situat entre les Avingudes 5th & 6th.

La cara que fa aquest client
devia ser la que
la meva esposa i jo vàrem posa
al reclamar-nos el 25%
Vàrem fer un bon sopar, ballarem i en acabar demanàrem el compte, ens el portaren, i vàrem pagar deixant un 10% de propina. Sortírem per prendre l’ascensor quan el maître ens va cridar. Pensàrem que ens havíem deixat alguna cosa. Ens va explicar que a Nord América era obligació deixar uns propina (?) del 25% de l’import del compte, perquè els cambrers no cobraven sou i la propina era el seu sou ..... Vàrem pensar que allò no era correcte, doncs tenien que dir-ho en presentar la carta, però desprès d’haver demanat i consumit la comanda, era una pressa de pel.... com a mínim.

Un cas clar del malversació de fons públic
Els que vàren signar el projecta,
Es van deixar enredar pel Sr Pèrez?
o eren conscients que a més de la factura
hi hauria PROPINA?
Explico aquesta anècdota perquè em recorda alguna actuació que ha fet el govern d’Espanya respecta a posar en les contractacions d’obra pública  unes penalitzacions que són desconegudes per tots els ciutadans espanyols, i em refereixo a l’escàndol majúscul de la contractació de l’OPERACIÓ CASTOR en la que l’Estat va silenciar que en la indicada contractació, hi havia una clàusula desconeguda pels ciutadans, que en el suposat cas que les obres no es portessin a terme en la seva totalitat, l’empresa ESCAL UGS, participada por ACS de Florentino  Pérez, serien indemnitzats  amb una quantitat que costarà a tots als espanyols més de 4,000,000.- d’euros.  Aquesta operació ha estat criticada “d’escàndol majuscul”pel portaveu d’Industria de En Común Podem, Josep Vendrell. 

Com que l'import és de poque quantia i
NO era necessari concurs públic
La diferència de preu real i del contractat
és una Boaa propineta
per  aquest pobre treballador
que no té sou i ha de viure
amb el 25% que li paga el client
Però, no ha estat aquest l’únic contracte d’obres públiques que s’ha fet silenciant l’Estat els embolics per fer “pelotazos”, el 8 d’octubre de 2015, La Vanguardia publicava : “les enginyeries denuncien que Foment afavoreix les firmes públiques INECO i TRAGSA amb contractes de l’Estat”. Eren 8 associacions territorials d’enginyeria que van presentar denúncia perquè l’Estat adjudica sense concurs a societats que mantenen plantilles inflades amb sous de 130.000 euros l’any. Com a mostra, van explicar, un enllaç de carreteres de l’M-40, encomanat a INECO al maig del 2015 per 502,000 euros, va ser finalment subcontractat per 73,000 euros (?). A on anat a parar la substanciosa diferència.

D’aquest assumpte mai més s’ha sabut res. El Jutjat a que correspost la denúncia, Fiscals i Policies investiguen alguna cosa?

Les propines que no consten en la “carta”, es veu que s’entreguen com a retribució al personal o als polítics espavilats.

Jpsep Maria V.

1 comentari:

Miquel M . ha dit...

Hi ha una gran diferència entre les propines voluntàries, que fem amb molt de gust, i les propines obligades, en les que no hi ha, ni gust, ni voluntat ni ganes de fer-les. Encara que sovint ens hem de resignar i soportar-les, com les de la ruinosa operació Castor que ens recorda en Josep M., i que ara haurem de pagar entre tots. Es ben clar que forma part de les propines obligades, encara que potser entra ja a la categoria d'atracament legal. Aquí és molt oportú recordar aquells versos del poeta reusenc Joaquim Bartrina: "Si quieres ser feliz como me dices, no analices, muchacho, no analices".