Els adolescents No són nens Els seus canvis els porten a tenir un gran cor que moltes vegades compareixen amb un enamorament |
Una prova que la societat fa és assimilar-nos amb els més febles, els infants |
— Perquè et dic això, sobre els adolescents?
Mentre
llegia la pàgina que t’indico, per tal d’entendre millor als meus néts, anava
pensant en nosaltres mateixos, és a dir, les persones grans, i ves per on, m’he
adonat que tenim moltes similituds amb ells, tantes, com que a 65 anys ja som
considerats per la societat com uns ancians.
La nostra pell s'arruga Tot el nostre cos s'arruga Ens costa reconèixer-nos però la vellesa també és bella |
També,
hi ha vegades que el nostre humor ens fa ser una mica més... agres, i potser no
responem massa de forma delicada, ens mostrem impacients i no sempre tenim pressa, fins i tot, també
agraïm una certa independència. Hi ha vegades que tampoc matisem degudament, sovint
tenim l’humor variable, i no em negaràs que busquem
relacionar-nos amb grups de la nostra edat, que desenvolupen valors i afinitats
acordats a la nostra formació. I que em dius sobre el canvi que es produeix en
el nostre físic? Francament, jo ja no em reconec.
Les persones grans ens fem costat unes a le altres |
- Ai noi, veig que sempre seguiràs sent un
carca. Fins aviat, doncs.
Carme
AFOPA
1 comentari:
L'educació dels adolescents no incumbeix únicament als seus pares sinó que també és responsabilitat de tots nosaltres, d'una societat que sovint els dóna un exemple molt deficient, ple d'egoisme, de insolidaritat i de corrupció econòmica. I és lògic que ens considerin uns ancians, perquè ja ho som, però el que hauríem de procurar és que ens veiessin com un exemple a seguir, i això ja només depen de nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada