|
Totes aquestes persones temen la seva dignitat prescindint del sexe, color de la pell o condició social |
Independentment de la
nostra condició social, de la nostra capacitat intel·lectual, del sexe, de
l’origen o del color de la pell. els homes, sense cap excepció, compartim
un valor:
LA DIGNITAT.
Tots els
homes tenim un punt infranquejable, en el fons de la nostra ànima, un
punt d’orgull com a homes. Una font d’energia que continua brillant fins i
tot en els moments més durs de la nostra vida, especialment quan un altre
ésser humà ens degrada i ens humilia; potser s’atenua, però mai s’apaga.
|
Aquesta persona és humiliada però no ha de perdre la dignitat |
La dignitat
és aquella força interior de l’home que ens manté drets malgrat les
adversitats i ens ajuda a somriure. Però no és fàcil mantenir aquesta
espurna d’orgull sempre viva. Quantes vegades, amb gestos o amb paraules,
robem part de la dignitat d’un home!
|
No es pot perdre la Dignitat |
El respecte vers la
dignitat humana és bàsic per a generar una convivència pacífica. La
violència de gènere, els sense sostre, la immigració, els abusos laborals,
les diferències nord-sud… són agressions contra la dignitat humana. Aconseguir recuperar la dignitat perduda és
una tasca difícil i demana temps. Actualment moltes entitats socials sense ànim
de lucre es dediquen a aquesta noble tasca.
|
JOB Imatge de l'home pacient |
Potser la dignitat
humana no pot ser explicada amb paraules, però sabem els condicionants
necessaris perquè aquesta no sigui atacada: el respecte, la tolerància, la
comprensió, la paciència… Ningú no té dret a considerar indigna a una
altra persona.
Tothom, fins i tot
aquells homes que pensen que la poden haver perduda, tenen la seva pròpia
dignitat. En aquests casos extrems, només hi ha una possibilitat,
donar-los la mà i ajudar-los a alçar-se.
Davant les
adversitats: cal mantenir-se dret i somriure.
Josep
Maria V.
2 comentaris:
La humiliació és la més important causa de pèrdua de dignitat, com lamentablement ho comproven les dones de certs països, a les que se'ls prohibeixen coses tan senzilles com conduir cotxes. I sense anar tant lluny, en Josep M. ens recorda que també, a casa nostra, hi ha persones immigrants i sense sostre que es troben humiliades en situacions de discriminació social. Deu ser molt difícil, en aquests casos, seguir el seu bon consell de mantenir-se dret i somriure, però és ben bé l'únic camí per conservar la dignitat.
Tienes toda la razón. Nadie tiene derecho a considerar indigna a otra persona, primero tiene que auto examinarse y auto juzgarse.
Echar una mano?... Ummmmmm, según y como.
Mary Luz
Publica un comentari a l'entrada