L'aprenentatge permanent

Les persones grans  ens hem de posar al dia,
Així ho fant aquests estudiante de mecànica
que ja  utilitzant un petit robot 

Cada dia m’adono més de que estem vivint en un món d’aprenentatge permanent. Si pel fet d’acumular molts anys i haver arribat a una edat que, en èpoques passades, era causa de molt respecte, ens pensessim ara que ja ho teníem tot sabut i aconseguit, estaríem ben equivocats. No ho sabem tot, ni de bon tros. Cada dia ens cal aprendre coses noves, i això no sempre és fàcil.

El nou Bicing elèctric

No és fàcil, per exemple, assimilar la idea de que les bicicletes, que cada dia són més nombroses i atrevides, a més de invadir sovint les voravies, també tenen la facultat de circular en direcció contrària per alguns carrers on els cotxen només hi tenen direcció única. És fàcil oblidar-ho, i això és causa de molts ensurts inesperats.

La línia H16
Ha substituït al 74 de sempre

En aquest aprenentatge, que ha de ser permanent, també hi col·laboren força, i de forma molt decissiva, les noves línies d’autobusos de la ciutat, que amb la seva nomenclatura de V i de H, formen un complicat crucigrama de mots encreuats, que sovint resulta difícil de desxifrar. Unes H i unes V que tenen la bona voluntat i el propòsit d’enllaçar entre elles, però que sovint ho fan a base de fer-nos caminar força, segurament amb la bona intenció de que l’aprenentatge vagi acompanyat d’un saludable exercici físic.

Els nous mòbils ens porten de cap

I quan entrem en el terreny de la informàtica i dels telèfons mòbils, l’esforç per intentar estar al dia supera molt sovint les nostres forces. En fi, que si no ens hi ajuden i ens hi donen un cop de mà, difícilment aconseguim sortir-nos-en amb facilitat.

Recordeu aquells cine, com el Publi i el Savoy
que cada hora repetien el mateix NO-DO?

En la meva època de juventut, recordo que hi havia cinemes, anomenats de “sessió continua”, que les projeccions s’anaven repetin d’una forma ininterrompuda, hores i hores, sense parar. Avui dia, en el meu viure quotidià, em fa l’efecte que em trobo immers en un d’aquells cinemes d’abans, i que la meva tasca d’aprenentatge va recomençant contínuament, sense acabar-se mai, com en un cinema de sessió contínua.  No s’hi veu cap prespectiva de final

Però això no ens ha de fer perdre ni la il·lusió ni el bon humor. Sempre val la pena viure per conèixer i aprendre coses noves. 

Nota: Si teniu un minut i voleu recordar sense enyorança la musiqueta i el començament d'un NO_DO, feu clic AQUÍ

Miquel M.