La brevetat de la vida

Matusalen
L'home de més edat de la seva època

Com jo ja tinc una edat avançada, vull explicar en aquest article les meves impressions i deduccions sobre la “BREVETAT DE LA VIDA

Des de fa molts anys he sentit comentaris de coneguts que em deien: “Per quatre dies que has de viure, els hem d’aprofitar” Frase que es repeteix de forma formulària, moltes vegades la deien i la diuen amb un sentit de diversió, plasenteria o facècia, evitant incloure l’actuació responsable i el bon fer. D’altres la deien en un sentit més seriós i d’advertència a la forma d’actuar i viure.

Iriarte. Autor de la frase

He fet la corresponent reflexió, i considero que si meditem bé sobre els anys que hem viscut i calculem les hores que hem passat dormint, les que hem estat treballant, les que hem perdut amb els amics parlant de temes de  futileses o de discutir banalment per la sola raó de portar la  contraria als coneguts que considerem antipàtics, o aquelles altres activitats que hem perdut el temps sense to ni so, com deia el poeta: “Tantas  idas y venidas, tantas vueltas y revueltas, quieres decirme amigo, ¿son de alguna utilidad?

Aquesta Imatge
ens recorda la brevetat de la vda

Fas la suma total i t’adones que, efectivament,  la vida és breu. Que la vida per alguns no ha tingut cap sentit, que l’han perdut! I quan arriben a vells no hi ha cap formula ni remei per recuperar-la i començar de nou. El camí de la vida  és un camí sense retorn. El temps no ens pertany, se’ns ha donat a préstec, no es queda amb nosaltres. Per tant que s’ha de fer?

La única conclusió que he deduït d’aquesta reflexió és: LA VIDA ÉS BREU.

Segur que aquestes persones grans
han treballat pensant amb els altres,
defensant la Justícia i els seus valors

I a més podriem dir que
són feliços

Però amb la saviesa que et dona la vellesa, podem assegurar que no sabem si hi haurà desprès de la vida un futur millor. I davant d’aquesta incertesa, siguem cristians o no, lo millor que hem de decidir i amb seguretat, que només s’aprofita la vida amb el desig de voler ser feliç, tenir la il·lusió per fer allò que t’agrada perquè beneficies a la societat, implicar-te en ajudar al proïsme, a que es respecti el medi ambient, en buscar la justícia, a fer un món millor, a lluitar perquè es conservi la llengua  d’un poble, i sobretot a que et sentis satisfet i orgullós d’haver fet treballs o activitats d’acord amb els valors espirituals, culturals, socials i ètics que els familiars, professors i bons amics, han col·laborat en introduir-los al dedins nostre.

Recorda que només es viu una vegada, i l’esperança d’una eternitat no treu valor a la vida temporal que estem vivint, sinó tot el contrari. 

Josep Maria V.