Siguem optimistes

Aquest nen riu sempre

Malgrat tots els inconvenients, ens hauríem d’esforçar per ser optimismes i estar alegres. Sobretot, hauríem de procurar riure sovint. Riure és una de les coses més serioses de la vida: sembla una contradicció, però és així mateix. Seria molt convenient que tinguéssim sempre a punt el somriure i la rialla, perquè són els ambientadors més higiènics i sanitosos que podem trobar, i perquè són la música de l’ànima humana.

La rialla d'un infant és sempre agreida

La rialla, deia  Carlyle, és la clau per desxifrar la personalitat de la gent. El somriure i la rialla brollen espontàniament en les criatures i en les persones d’esperit obert. Són signe d’amabilitat i d’acolliment, i també són molt saludables, perquè relaxen els nervis i eixamplen l’esperit. Per altra banda, el somriure desprèn confiança i encomana il·lusió, serenitat i pau.

Aquests amic estan tots somrient

No ens hauríem d’excusar dient que no és possible riure quan hi ha moltes coses que no van tan bé com seria de desitjar. És precisament per això, perquè no tot va com voldríem, que necessitem recuperar la necessitat de somriure. No podem esperar a fer-ho només quan tot vagi molt bé i siguem ben feliços, perquè potser llavors correríem el risc de morir sense haver pogut riure mai.

I precisament perquè les circumstàncies que ens envolten no hi ajuden gaire, per no dir gens o molt poc, hem d’esforçar-nos encara una mica més, a presentar sempre el nostre millor somriure.

Els martirs romans
esperan l'entrada dels lleons
amb la por al cos,
però tot cantant i amb un somriure als llavis

En això hauríem de seguir el consell que va donar sant Pau als fidels de Roma: “Feu-ho tot amb el cor somrient” (Rom.12,8). Els ho deia, malgrat les persecucions a les que estaven exposats, ben convençut de que el somriure i la rialla són uns dels  millors antídots contra el mal, una de les millors vitamines per l’esperit i també el millor obsequi que podem fer als que tenim al costat nostre. Un obsequi agradable i ben gratuït. 

Aquesta nena, malgrat la bestiesa que fa
somriu

Riure no vol dir mofar-se de ningú. En tot cas, ens podríem riure de nosaltres mateixos, cosa que seria molt convenient per esponjar l’ànima i fer-nos trepitjar més de peus a terra. I tampoc hauríem de prendre’ns a nosaltres massa seriosament, perquè segurament ningú més ho fa. El que hauríem de fer, és no oblidar-nos mai d’obsequiar amb el nostre somriure als que ens acompanyen pel camí: és la millor manera de fer la vida més agradable a tots els que ens rodegen.

Miquel M