Catalunya democràtica

Totes aqueste persones parlen de Democràcia
però
La veuen tots igual?

Catalunya sempre ha sentit la democràcia com l’anhel polític  des del segle XII, degut a que aquests principis democràtics ja estaven fortament arrelats en el dret comú que regia a la nostra Nació Catalana, els quals estaven fonamentats en els “Usatges de Barcelona”, basats en el costum local, i les seves bases eren el sentit comú i el lliure albir del jutge, resolucions judicials que es van començar a recollir com Dret consuetudinari en aquell segle, havent tingut tot aquet bagatge una influència decisiva en el dret català per haver-ho portat Jaume I a les Corts Catalanes l’any 1,251, establint la seva prioritat a altres disposicions promulgades per altres monarques, anticipant-se en el seu contingut a la “Carta Magna”.

Actual Salò de Cent de l'Ajuntament
 

Així, l’any 1,265, a Barcelona, es constitueix en cent el nombre de membres del sistema de govern dels seus ciutadans, prenent, a partir de llavors, el nom de “Consell de Cent”. Aquesta institució ha estat pionera a Espanya per elegir els seus components de forma democràtica, mai hi hagut cap distinció en el dret de vot dels treballadors i dels artesans amb els dels terratinents i els dels banquers.

Signatura del rei anglès Joan sense terra
del document
Carta Magna Libertatum
i que mai va complir

Carta Magna anglesa, també anomenada Magna Carta Libertatum, que traduït del llatí vol dir «Gran Document de les Llibertats», és un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava però no va ser així. Es tractava d'una declaració de drets i deures de cada estament social i obligava el rei a respectar el procediment legal.

Tomba del Rei Enriv III d'Anglaterra
Aquest rei del segle XIII
ja sabia que tenia que ser conciliador
amb els baron
però
després d''haver-los derrotat 

Això va fer que fins i tot els seus partidaris perdessin la confiança en ell i el 1258 es va produir un cop d'estat. Hi van haver dues  guerres dels barons que va acabar el fill d'Enric III, Eduard. El príncep Eduard va fer servir la Carta Magna anglesa en els seus arguments per justificar l'ús de les armes, dient que els barons havien anat massa lluny perquè havien actuat en contra de l'establert. En un gest conciliatori, després d'haver derrotat els barons, el 1267 Enric va promulgar l'Estatut de Marlborough, que incloïa com a novetat un compromís de complir les disposicions de la Carta Magna anglesa.

Catalunya ha estat sempre democràtica, ho porta a la seva sang, i no es pot dubtar de que les seves prioritats siguin: 

La dignitat inherent i els drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana, és el fonament de la llibertat, el dret a decidir, la justícia i la pau en el món.

Josep Mª V.