Invitació als autors clàssics

Dibuix dels set savis de Grècia
De fet, són uns del clàssics

Llegim poc els clàssics i són molt necessaris. Immersos com estem en el brogit de la  vida política, sumits dins l’incessant allau de notícies d’actualitat, amb inquietants controvèrsies judicials i amb constants casos d'alguns responsables públics corruptes, no ens queda gaire temps per contemplar les coses amb perspectiva. Contaminats per un munt de noticies tòxiques que ens deixen força atabalats, ens costa saber prendre distància i assentar-nos en l’experiència pregonada pels alguns savis antecessors de centenars d’anys enrere.

Avui sabem anar a la lluna,
tenim mols coneixements
tècinics i científics,
però sí que estem a la "lluna"
en el coneixement històric
i en l'exàmen dels seus errors 

La humanitat ha avançat molt en coneixements científics i tècnics. Ara dominem el mètode i les màquines, viatgem a l’espai, però gairebé som analfabets en el coneixement de nosaltres mateixos, a treure experiència d’accions humanes funestes i a dominar els anhels desaforats dels nostres instints que poden pervertir els sentiments més nobles. Si llegíssim i meditéssim sovint les ensenyances dels clàssics, no cauríem en la temptació de la corrupció i ens blindaríem contra els que la practiquen. Descobriríem que hi ha persones perverses que saben transformar les certeses en mentides, amb una enganyosa dialèctica que no està al servei de la veritat ni de les institucions que diuen servir, sinó en benefici propi.

Protàgores és el savi mentider
dels seu temps
i em les seves mentides es va fer ric
Com ara!

Un clar exemple d’aquests savis mentiders el trobem a la Grècia antiga amb el sofista Protàgores (490-420 aC), que dominava l’art de la retòrica i es dedicava a fer conferències i classes privades, per les quals li pagaven grans emoluments. Es va autoproclamar defensor de la virtut, assegurant que, els que l’escoltessin, tornarien a casa millors persones i millors ciutadans. Afirmava que l’home és el centre i mesura de la realitat, i aquest axioma li permetia relativitzar i donar la volta a qualsevol altre coneixement o prèdica a favor del bé comú. La fortuna acumulada per Protàgores el va fer un home molt ric, però tanmateix mai va passar el llindar de la mediocritat.

Aquest cartell parla per si sol

Aquest mercenari de l’ètica va merèixer la reprovació de tots els grans de la seva època i també de la posteritat, que el considera molt fals. Però, ¿no hi ha encara, avui dia, en la nostra vida social, empresarial i política, moltes persones mentideres i falses, molts professionals de la paraula, com era Protàgores?

Ens caldrien a tots uns dies de relaxament per asserenar-nos, per distanciar-nos de les notícies i de la política que ens absorbeixen totalment, per relativitzar les informacions periodístiques, sovint contradictòries, que ens atabalen, i endinsar-nos en la lectura de llibres clàssics que com a mínim tinguessin dos mil anys d’antiguitat.

Ben segur que hi guanyaríem força en tranquil·litat i saviesa.

Miquel M.

Nota
Si feu click AQUÍ Veruen l'article que vàrem publicar el dia 20/09/15 sobre les mentdes