diumenge, 13 de gener de 2019

Vivències de un pre-jubilat


Estació d'El Clot-Aragó
on vaig fer l'última sortida
en el tren de 07:27
Era un 31 d’octubre de l’any 2001 quan la meva vida va fer un gir de 180 graus, per darrera vegada agafava el tren de les 07:27 a la estació de El Clot amb destinació a El Prat de Llobregat per incorporarme a la  meva feina per últim cop, habia arribat el moment de la meva prematura jubilació, que com era moda en aquella época succeïa als 58 anys.

En el tren vaig poder despedir-me dels meus companys de viatge amb els que había compartit durant molts anys les aventures de viatjar amb la Renfe.

Històrica foto de l'estació de Cardedeu.
És evident que en Llatzer
 no va pujar en aquesta estació,
 sinó en l'actual 
molt semblant
 a les altres estacions modernes
de Rodalies
Entre ells n'hi habia de Palau, Granollers, Cardedeu, Parets, Barcelona, etc. Per cert i com a curiositat, diré que amb el xicot de Cardedeu, de nom Llàtzer, varem celebrar la seva despedida de solter en el tren amb cava i pastissos en el curt trajecte que va de l’estació del Clot fins a Sants amb gran xerinola  junt amb tots els companys que viatjàvem cada dia. La resta del passatge va veure amb gran sorpresa la nostra petita festa i va esclatar amb forts aplaudiment quan vàrem fer el brindis per la felicitat del nuvi.

En aquest modest tren de Rodalies
hi varem compartir moltes hores
de les nostres vides
Podria estar hores escrivint sobre les vivències d’aquests anys d’agafar el tren cada dia crec que en aquest curt trajecte, sembla que no pugui ser, la quantitat d’experiències viscudes, també voldria fer esment de la relació que s’establia entre les diferents persones, compartíem amb ells penes i joies, parlàvem de futbol, de música, teatre cinema i tota mena de temes, no si ara serien possibles aquestes vivències ja que tothom feina mirant el mòbil i si intentes parlar amb algú et mira com si fossis d’un altre planeta “que vol aquest ara!!???”.
Malgrat que som més persones
i més educadets que aquests ninots,
a la nostre taula hi mengen com a casa,
i parlem de TOT
Actualment amb els companys de feina que també van ser jubilats ens reunim un cop al mes per anar a dinar. Curiosament quan ens hem saludat i cadascú ha donat les novetats del mes, sempre acabem parlant de feina i de les trifulgues que teníem entre nosaltres, perquè en aquest grup hi ha gent de tots els departaments com  manteniment, electricistes, mecànics, fusters, de producció, de logística, la qual cosa vol dir que entre nosaltres sempre hem tingut molt contacte tot i sent de diferents departaments.

Aquestes trobades fa 18 anys que les fem  i tenim la voluntat de que durin el màxim d’anys possibles

Es pot deduir del present escrit que les relacions humanes
donen sentit a la nostra vida

Josep V. S.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Es important mantenir aquest llaÇos d'unio sempre que es pugui, aixó ajuda a vellugarte
i encare que els records de la feina no sempre han sigut agradables els dels companys si.
no sempre es fa una despedida de solter dins d'un vago de tren. Segú que no s'oblida.

Dolorsfita@gmail.com

Miquel M. ha dit...

Per les dades indicades, dedueixo que l'amic Josep V.S. és una animosa persona jove d'uns 75 anys molt ben portats, amb un gran esperit actiu i amb fermes amistats. La meva més sincera enhorabona.
A la vida hi tenim diferents etapes, i la de jubilat és una de les més agradables, si la podem compartir en companyia de bons amics.
Tant de bo que el conegut Himne de l'alegria i l'amistat, de Beethoven, no deixi mai de ressonar mai en totes les trobades amb els nostres amics.