diumenge, 3 de març de 2019

Aprofitant un matí de sol


Un dia asollejat a Sitges
Un matí assolellat és el millor moment per reviure anècdotes passades, i també per recordar els enyorats companys i amics que lamentablement ens han deixat pel camí. Tots varen ser persones molt actives i alguns d'ells varen destacar a la vida, de forma ben notable, encara que potser no es pot dir, en justícia, que aquests fossin els millors. Alguns potser si que ho eren, però molts d'altres, més que bons, varen ser sortosos.

Aquesta persona, que sembla intel·ligent,
Tindrà sort?
La vida ens ha ensenyat molt bé, que hi ha un gran desacord entre el pes de la intel·ligència i la bufada de la sort. Tots hem pogut comprovar sovint que hi ha un inquietant fenòmen de desequilibri entre l'èxit a l'escola i l'èxit al món. Moltes vegades, no han sigut els primers de la classe els autènticament triomfadors a la vida.

Els enginyiers que portaven aquesta obre,
eren intel·ligents? o eren
hàbils per aconseguir contractes?
Hi ha persones dotades de grans dots humans que, per alguna sort adversa, no s'han pogut manifestar com calia, i en canvi, per atzars desconeguts, moltes persones ineptes han aconseguit l'èxit. Això no dóna pas la sensació de ser una cosa massa justa, però és que de lleis veritables, només n'hi ha al món físic. El món de la realitat humana és més aviat un caos, on hi surt guanyant el més espavilat o el més sortós, i on l'única norma vàlida és la de que campi qui pugui.

Hi ha persones que han nascut  amb una
flor a... un cert lloc
Ens costa molt, als que ja hem arribat a una certa edat, creure, com assegurava Leibniz, que aquest món nostre és el millor món possible, perquè està regulat per una harmonia preestablerta. No sembla que sigui així.

Sovint hem pogut comprovar que hi ha una gran desproporció entre les facultats i l'esforç d'una persona, per una banda, i de l'altra el rendiment que en treu. L'esforç és perfectament mesurable, però el rendiment és del tot imprevisible, i sovint pot fallar. Per això els romans ja parlaven de l'existència de "dies sortosos", en que tot anava bé, i "dies nefastos", en que era millor no moure's de casa.

En el propietari d'aquest cistell
totes li ponen
Tots hem sentit dir d’algú que "totes li ponen" o d’algú altre que "no n'ensopega ni una". I és que la vida se'ns presenta com un gran joc d'atzar, on val més tenir sort que tenir bones fitxes. Entrant-hi amb una fitxa sola, si tenim bona sort, es possible fer saltar la banca. En canvi, si falta la sort, ni que s'hi entri amb un carregament d'or, se'n sortirà pelat com una rata.


Mirant-ho amb la llarga perspectiva dels anys viscuts, crec que la nostra fitxa a la vida ha estat força afortunada.

Ens cal alegrar-nos-en i viure-ho amb optimisme.

Miquel Mª