diumenge, 7 d’abril del 2019

Com tractar a les persones grans

A la nostre infància, l'imatge que teniem
de les sogres eren terrorífiques
i necessitaven aquets artilugi
per espantar-las
Segur que tu no ets d'aquestes

Bon dia amic! No facis aquesta cara de sorprès, ja saps que sempre torno.

Avui estic desconcertada, i em pregunto que sóc:

una persona, una dona,
una mare, una sogra,
una “chata”, una “carinyo”,
una bonica, una nena...

En la V Convenció de les Veus de le Persones
 Grans, convocat pel Consell Assessor,
vàrem treballar el document titulat
"Drets i llibertats de les persones grans"
S’ha parlat molt en el Consell Assessor de la Gent Gran de l’Ajuntament d’aquest tema. Com s’han de dirigir els altres a les persones grans. Segons sembla, hi ha el pensament comú  que cal dulcificar les paraules perquè aquell que les rep se senti més feliç, amb un plus de confiança envers aquell que li parla. I tu que en penses d’això? Sí ja sé que vius una mica allunyat de tot això, tu aquí, al parc, tranquil, no et passen aquestes coses, alguns quan passegen per aquí he vist que et diuen “bon dia senyor”, però jo et diré més, encara que arrufis el nas; coneixes la Carta de Drets i Deures de la Gent Gran de Catalunya? Vaja! Ja m’ho pensava que no. Bé doncs, en la caràtula de presentació i diu:

Caràtula del docoment

  • Dignitat.
  • Independència.
  • Autorealització.
  • Assistència
  • Participació.

És a dir,  que podria ser una part del compromís de qualsevol empresari i per tant, a mi m’agrada que sigui així, és una projecció cap als altres d’una manera actual i natural de fer, sense etiquetar  per edats, ni diferències, etc. El dia vinent et portaré un exemplar.

Home, ja t’he dit que també es parla de “deures” només faltaria, això és cosa de tots. Mira et citaré el punt 2 de l’apartat “Assistència”, diu així:

D’implicar-nos des del nostre nivell de capacitat,
en processos de millora personal,
i de promoure el creixement
de la nostra autonomia i independència
en relació amb l’aprofitament efectiu
dels serveis que puguem rebre

Les mimoses que veu la Carme
Tranquil ja sé que tu ets molt curós amb tot això, no et posis nerviós.

Oh, no m’havia adonat de com n’estan de florides aquestes mimoses. Quin goig que fa aquest parc, i això que fa fresqueta. Es nota que cuides força bé el teu entorn, fins i tot a  tu  et veig més animat avui. Bé, bé, ja marxo.

Fins aviat

Carme Afopa
Nota
Feu clik AQUÍ i podreu llegir la cara de Drets i Deures de la Gent Garn

3 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Trobo molt convenient recordar-nos a tots, com fa la Carme, l'existència d'aquests drets i deures de la gent gran, que malgrat portar ja setze anys de vigència (formulats l'any 2002 en el 4t. Congrés de la Gent gran), encara són força desconeguts. Basat en el principi molt important de "ajuda't i t'ajudaran", estic totalment d'acord en la necessitat, com també diu la Carme, de implicar-nos personalment en el nostre propi millorament. I que així sigui.

Unknown ha dit...

Com a persones, tots tenim uns drets i uns deuras i com a tal hem de ser trectats. no importa la edad. Des que som infants aprenem a respectar a la gent gran, pero ha de ser de forma propera, no com si no formessin part del nostra entorn. Els tallers que s'han fet de
apropar juventut i gent gran van ser molt profitossos, les dues parts van aprendre mutuament
pero el mès important es que es van entendre. El contacte es primordial per tenir bones relacions amb la gent que ens envolta. Cordialment, Dolors Fita

Josep Maria V. ha dit...

Felicitats, Carme !!! És fet un article perfecte, ben enfocat, ben escrit, ben raonat, amb domini perfecte dels drets i deures que ens corresponen a les persones grans. Ho he trobat molt encertat haver-ho recordat en aquests moments. Moments en que els polítics sols pensen en ells, i a nosaltres ens tenen totalment oblidats. Complim amb els nostres deures i lluitem pels nostres drets.