diumenge, 7 de juliol del 2019

El planeta terra


Aquest núvol NO és el que va sortir a la TV3,
però també es maco
El dia 17 del mes de juny, estava mirant les noticies per TV3, i l’home del temps va mostrar una fotografia d’uns núvols d’un blau preciós, que, segons va dir el locutor, era un extraordinari fenomen natural que es va manifestar a la zona austral, constituint un magnífic espectacle de llums en el cel.

Aurora Boreal
Aleshores vaig recordar que a l’any 1936, quan la guerra civil, estàvem a Torrelles de Llobregat. El poble era molt petit, 200 habitants i sense trànsit. El dia 25 de gener de 1938, quan sortíem de sopar de casa d’un amic i tornàvem a casa, en arribar al nostre carrer, tots els veïns estaven mirant al cel en direcció nord; no hi havia núvols i el firmament estava radiant, esplendorós, bellíssim, tot ell estava clapejat amb colors molt vius i intensos. Els veïns amb les boques obertes i els ulls expectants contemplaven el meravellós espectacle atmosfèric; ningú sabia de que és tractava. Uns deien que era el reflex dels efectes d’un bombardeig a Barcelona, altres a una pluja d’estrelles. Per fi un home seriós i segur va sentenciar: És una Aurora Boreal, un fenomen atmosfèric lluminós que només s’observa al nord, a l’hemisferi septentrional.

Veient aquest imatge d'un núvol,
qui no estima la terra!
Des de aleshores em vaig identificar amb el Planeta Terra, i a partir d’aquell dia vaig viure intensament cada estació de l’any, en especial la primavera, l’estiu i hivern perquè eren les que més s’adaptaven a la meva joventut, per fer esport, tenir il·lusions i esperança de fer-me un lloc a la societat i trobar l’amor de la meva vida per constituir una família.


Capella de Sant Bernat del Montseny
Anys desprès, un amic de sempre és va casar i em va nombrar padrí de boda. El casament va ser a Sant Bernat del Montseny, i em va acompanyar la que quinze dies desprès va ser la meva esposa.

Com ja estaven a la tardor, vàrem tornar a Barcelona en claró de dia, perquè no passessin ànsia la família de la meva promesa, i vàrem agafar una carretera interior que portava a la cruïlla de les quatre carreteres prop de Tona. Aquella carretera passava per uns boscos que hi havia una gran diversitat de arbres de fulles vestides de colors i de llum de diferents colors que, presumien amb orgull i arrogància d’aquells abillats vestits.

Bonica vista de la tardor
Amb una foto com aquesta,
 qui NO estima la terra!!
A partir d’aquell dia vaig estimar la tardor com estimava les altres estacions, pensant que el Planeta Terra, és un paradís que la humanitat ha de conservar, cuidant-lo i protegint-lo perquè no és perdi per culpa d’aquells que per l’avarícia de fer més diners, no volen prendre cap decisió per reduir dràsticament la dependència dels combustibles fòssils i les emissions de d’efecte hivernacle, i tot allò que perjudica a la flora i la fauna del nostre estimat Planeta.

Vista d'un bosc
en un dia de tardor
El canvi climàtic constitueix la més gran amenaça mediambiental a la que s’enfronta la humanitat, i la meva opinió és, que s’inclogui a la Declaració dels Drets Humans per evitar que els polítics puguin disposar amb la seva particular opinió si ho recolza o no, com per exemple el narcisista Trump.

Segons el contingut del preàmbul de la proclamació de les Nacions Unides, resolució 217 A de 10 de Desembre de 1948, a  la meva modesta opinió, es que no hi ha cap dificultat en incloure-la, ans al contrari, es possible.

SALVEM EL PLANETA TERRA  !!!!

Josep Maria V.

4 comentaris:

Miquel M. ha dit...

De terra només en tenim una i l'hem de conservar en bon estat, si volem que continuï essent útil i fèrtil durant molts i molts anys. Com diu en Josep Mª. V., ens enfrontem a una greu amenaça mediambiental si la continuem maltractant amb productes plàstics i emissions de fums nocius. Tant de bo que els governants de tots els països tinguin prou seny per arribar a uns necessaris acords de protecció ambiental.

Unknown ha dit...

Ara entenc el comentari sobre (La oratoria) tu ets un poeta.
Una nit al Canada, en un hotel de carretera vaig veura les estrellas "el carro" i tots els noms que ja no recordo. En aquell moment, aixo si ho recordo, vaig dir, nomès Deu pot haver
fet aquesta maravella.
Dolors F.

Joan ha dit...

Si ja estimava la terra després d'aquest article encar l'estimo MÉS

Joan

Anònim ha dit...

Una preciosidad. El mundo es maravilloso y tal cual dices... Hay que cuidarlo.
Mary Luz