diumenge, 21 de juliol del 2019

Una opinió espiritual

Emperador romà Constantí
Va legalitzar el cristianisme
i de fet, va començar
el pacte Estat-Església
Voldria  parlar d’un tema una miqueta delicat. Però per descomptat amb una línea de respecte total. Voldria parlar de les religions.

Si mirem l’historia de les religions i profunditzant amb els Llibres Sagrats que cada religió disposa d’un com a mínim, observem que tots ells “amb matisos” parlen d’estimació, amor, empatia envers els germans i ajuda a tot el que et necessiti. Totes elles han contribuït al llarg de segles que les societats avancessin en una concepció de  millor humanitat.

Mahoma
Però amb el creixement dels grups religiosos a mesura que es formaren grans nuclis urbans, alguns dirigents d’aquestes religions, veieren que el seu poder comença a ser molt important. Nomes que repassem l’historia antiga i perquè no la moderna, per veure que el poder de les religions, portada a cap per els seus grans dirigents, formaven un triumvirat al costat dels reis  i militars.i amb aquest “petit detall” podem veure com l’historia ens explica que milions i milions de persones han estat mortes, ferides, torturades, empresonades robades i desplaçades en nom d’un Déu.

Lutero, causant del cisma d'occident
Un Déu, que encara avui, hi ha caps de religions que tenen la barra de dir que el seu es el verdader. i anant cap a la font dels Llibre del Fundador, suposo que si es despertés i veiés l’ús que se’n fa de les seves paraules, tornaria a desaparèixer al instant. I al segle XXI tampoc es que hi hagin hagut grans canvis d’actuacions.

La guardia Suissa d'avui
no té res a veura amb els exercits
que parla l'article
Quan era adolescent i buscava els camins de la meva fe, vaig veure un reportatge on un religiós, diguem d’una religió A, que estava beneint a tot un exercit per anar a matar a un altre exercit que també tenia un religiós, diguem d’una religió B, que feia el mateix. Aleshores vaig començar a creure amb els homes de bona fe i no pas amb als estament alts de les esglésies.

Enric VIII d'Anglaetrra
Ell sol es va nomenar
cap de l'esglèsia anglicana
Tot i així, al llarg de la meva vida i també actualment, estic en contacte amb persones de diverses religiositats que donen el seu temps a ajudar a les persones necessitades i que realment son els “pastors“ que mantenen la flama dels seus mestres fundadors.

I gràcies a aquestes gran quantitat de persones anònimes repartides per tot el món fa que encara i hagi una guspira d’esperança  per poder recuperar la fe que tanta falta fa per aconseguir un món millor.


Malgrat tot AVANCEM
I voldria fer un prec, “ja que es molt fàcil criticar”, tot i el mal que han fet les esglésies, per descomptat totalment criticables, censurable i jutjades, també es podria fer reso de totes les ONG, centres de acollida, hospitals, escoles, presons i gent sense recursos, que una munió de gen altruista ajuden a que puguin superar la seva difícil situació.

Que tingueu un bons estiu!

Salvador C.M.

NOTA
Ara marxem de vacances
Tornarem el dia 25 d'Agost
Bon estiu  per TOTHOM


2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Segurament no són les religions, sinó les persones, les culpables del nostre desgavell. Si féssim més cas a algunes normes religioses, el món seria una bassa d'oli: acull el teu germà, perdona les ofenses, estima els enemics, reparteix el que tens. Francesc d'Assís si que en va fer cas i ho va donar tot, però ell és l'excepció i per això és sant. A nosaltres ens falta molt camí per arribar-hi.
Té molta raó en Salvador C.M. quan critica les guerres que s'han fet en nom de Déu, unes guerres i unes "cruzadas" en que la religió només ha estat l'excusa. El mòbil real no hem de buscar-lo en les religions, sinó en l'ambició, en l'egoisme i la supèrbia dels homes. I lamentablement, no sembla que això hagi de millorar gaire en el futur.

Joan ha dit...

Voldria matisar la frase que ens diu “que hi caps de religions que tenen la barra de dir els seu Déu es l’únic verdader” dient que hi ha alguns “dogmàtics religiosos” que volen imposar les seves creences com a verdaderes, oblidant que creure no és sinònim de veritat. El que nosaltres coneixem com a “CREDO” comença amb la paraula clau “Crec amb Déu ...” i aquets paraula la remarca en més d’una ocasió. Queda clar que és una creença, i en lloc diu que sigui una veritat absoluta.

Una cosa similar l’estem veient avui en el món polític. Per uns, segons quina cosa és un crim horrible, i per altres, és simplement un dret
Joan