Trampes ciutadanes

Passejant per Motjuic

Com a veterà ciutadà de Barcelona, sempre he gaudit molt caminant per tots els seus carrers i places, per les seves amples avingudes ombrejades, i pels seus agradables parcs tranquils i acollidors, on les preocupacions desapareixen, les inquietuds es relaxen i el sentit de la vida pren una cordial dimensió bucòlica.

En un carrer com aquest
és difícil passejar

Però d'un temps ençà, es va difuminant aquesta visió idíl·lica de la ciutat, per culpa d'unes sorpreses inesperades, i poc agradables, que ens assetgen a tots els ingenus vianants que caminem, de forma alegre i desprevinguda, per uns carrers que ara s'estan convertint en molestes trampes plenes de perills. Uns perills que s'agreugen encara més per a tots els que, com en el meu cas, ja hem superat el promig estadístic d'anys de vida.

Aquesta bicicleta
NO circula pel seu carril 

Avui dia cal anar amb una atenció extrema, per evitar ser atropellat per alguna de les moltes bicicletes o dels nombrosos patinets que s'escapen dels seus carrils marcats i fan competicions de velocitat pel mig del passeig, sense que ningú gosi deturar-los. És inútil buscar alguna autoritat municipal que pugui frenar-los, perquè no se'n troba cap.

 

Si arribes a un semàfor que està Verd, PARA
Espera que si torni a posar
Amb una mica de sort
podràs travessar

Però no ho provis a
Diagonal Via Augusta
que mai No pots acabar de travessar

I quan es vol deixar enrere aquest perill i canviar de voravia, travessant el carrer, també cal fer-ho amb molta atenció i amb una bona demostració de la nostra ja escassa agilitat, perquè resulta que els semàfors són sovint més ràpids que nosaltres, enrogeixen molt de pressa i no ens deixen acabar d'arribar amb tranquil·litat a l'altra banda.

Tenint molt en compte també que, en travessar un carrer, cal vigilar ben bé a banda i banda, a dreta i esquerre, perquè malgrat que molts d'ells són unidireccional, moltes bicicletes tenen el privilegi de poder-hi circular en totes dues direccions i sembla que gaudeixin donant inesperats ensurts als desprevinguts vianants.

Una de les moltes rajoles que ens fan caure.

Quan ja hem aconseguit situar-nos a una voravia més o menys tranquil·la, encara ens cal anar amb els ulls ben oberts per no trepitjar la deixalla d'algun gos incívic, per evitar la molesta bafarada calenta d'un aire condicionat que ens vol rostir la cara o per sortejar el parany d'alguna rajola trencada que s'entossudeix en fer-nos ensopegar i caure.

Aquest ciutadà ha de vigilar
en no ensopegar
en les trampes que li posen
altres ciutadans No curosos

Si som ciutadans responsables i anem a llençar les escombraries als dipòsits previstos al carrer, també ens cal vigilar força, perquè alguns d'ells estan rodejats de trampes ensopegadores que, si bades una mica, et fan la traveta perquè caiguis estirat a terra. Personalment n'he fet l'experiència i puc molt bé assegurar que, a la meva edat, aquestes ensopegades no resulten gens agradables.

Aquests coloms també ens donen ensurts

Finalment, ja només ens queda evitar que algun colom volador o alguna gavina desvergonyida ens tirin al damunt els seus excrements, per aconseguir que el nostre passeig per la ciutat resulti ben tranquil, profitós  i agradable.

 

Malgrat tots aquests obstacles, 

jo tinc el ferm propòsit de continuar-hi passejant,
 i espero que tots vosaltres també ho vulgueu fer.

Miquel Maria