|
Aquest dibuix tant conegut és un riure que detecta satisfacció |
Una
de les coses que més ens diferencia dels altres éssers vivents que ens fan
companyia al món, és la capacitat de riure. El riure és exclusivament humà, ens
descobreix la presència d’un esperit joiós que es manifesta de forma espontània
i que suposa una disposició propícia a l’alegria, cosa que és molt
satisfactòria.
El
riure, junt amb la seva manifestació més lleugera que és el somriure, el trobem
a tots els racons del món. En tots els països, tant en els més cultes i civilitzats
com en els que no ho són tant, hi ha homes i dones que saben riure, i és molt
curiós comprovar que tots plegats, blancs, grocs o negres, quan riem, ens
assemblem força.
|
Aquests micos, RIUEN? |
Per
molt variats que siguin els costums i les civilitzacions, per molt diversos que
siguin els hàbits de menjar o de saludar, o per molt divergents que siguin les
normes de convivència i de conducta, el riure espontani ens fa semblants a
tots, independentment del color de la nostra pell.
|
El riure és saludable |
Els
estudis mèdics asseguren que el riure és una activitat molt sana i recomanable,
perquè eixampla els pulmons, aclareix la ment, infon fortalesa i optimisme al
nostre organisme, i ens ajuda a allunyar les migranyes, els dolors i els
maldecaps. Encara que no tots els riures són iguals.
|
Aquest riure
No sembla sincer
Anys ha, l’haguéssim
classificat
com el riure
DENTICLOR |
N’hi
ha que són molt poc espontanis, que simplement són producte d’un hàbit social
poc sincer, d’una falsa manifestació de cordialitat. A aquests riures
estereotipats els falta sinceritat i són ben fàcils reconèixer: no mereixen cap
consideració. Tampoc en són mereixedors ni el riure fals ni la ganyota
sorneguera, dels que hem de fugir-ne ben de pressa: són tan diferents de
l’amable i cordial riure sincer, com ho és la nit del dia.
|
El somriure
d’aquesta ninot
és un
somriure engrescador
que a la
nostra infància
ens tenia captivats
a TOTS
|
Podem
entendre millor el sentit humà i benèfic d’una bona rialla, mirant com riuen
els infants. Les seves rialles són sempre una injecció d’alegria, de benestar,
una superació de totes les nostres angoixes i preocupacions, una guarició de
tots els mals.
Encara
que les circumstàncies actuals no siguin massa favorables, hauríem de tenir
molt present l’assenyada sentència catalana, de que “per quatre dies que hem de
viure, no plorem que val més riure”.
|
La nostra cuirassa |
Potser
nosaltres, les persones grans, no experimentem tan fàcilment l’acció benèfica
del riure, perquè els anys ens han posat al damunt una feixuga cuirassa de
falsa dignitat que en anul·la l’espontaneïtat de la rialla. Seria molt convenient
que procuréssim fer-la desaparèixer.
Tant
de bo que el riure i el somriure
siguin sempre presents a casa nostra.
Miquel
Mª
1 comentari:
J
o reconec que avui veig una pelicula antiga i cómica i em pregunto "i aixó en feia riure"
pero hi han moltes coses que si en fan riure i moltes mes que en fan somriure. Ric mes
amb amics i amigues que miran la tele i encare conservo el sentit del humor. La canalla,
encare que no sigui meva, en fa riure i si en trobo amb algú procuro dir-li algo perque
somrigui. hi ha massa tristó en el mon. Saludar algú amb un somriure sincer es algo que
es torna contagios. Es com veura badallar, a que molta gent acaba obrint la boca. Doncs
el riure i somriure tot es començar.
No perdem mai el bon humor, es el que ens manten aixi de "joves i macos/as.
Salutacions a tot l'equip DolorsF.
Publica un comentari a l'entrada