diumenge, 15 de març de 2020

La Banca


Central del Banc d'Espanya
en un negre dia al exteriors
Però, avui també negre
al interior amb el cacau
que s'està armant amb
el coronavirus
 

En acabar la carrera, anys 50, vaig entrar a treballar en una petita empresa familiar i en el càrrecs que vaig anar ocupant, en la mateixa i en altres empreses, sempre vaig  estar relacionat amb la banca i avui us exposaré la meva visió sobre la evolució de les entitats de crèdit

De sempre el negoci de la banca ha estat comprar diners a un preu i vendre’l a un preu més alt, sense ser tant alt que se’ls classifiqués com usura, (cosa subjectiva i que era difícil que coincidissin compradors i venedors). I amb aquest marge, cobrir les seves despeses... i quelcom més

La Caixa, quan era La Caixa.
Ara, com a tal, no existeix
És CaixaBank,
o sigui, un Banc 
Hi havia els Bancs i les Caixes i el seu negoci no era el mateix. Els bancs buscaven el mercat de les empreses, i les Caixes el mercat de les hipoteques. I com sols passar els uns es van ficar al mercat dels altres i a l’inversa,  i els més forts i grans, que eren els grans Bancs s’han acabat menjant-se les Caixes  i als petits Bancs. Però això ha passat en 70 anys i mentre hem vist la creació de Bancs Industrials i Financeres, que formaven part dels Bancs, i que es diferenciaven en el preu que venien els diners segons els riscs que assumien

També he vist coses que no em lliguen i que comento.
Hipotecar el teu habitatge
NO és anar a comprar al Super.
És molt més seriós
No sempre la que sembla més
econòmica és la més interesant
Abans de signar,

comprova que signis
tot el que vas tractar
Ai de la lletra petita!!
1.-) Quan em vaig casar als anys 50 la meva mare va comprar el pis on estic vivint encara avui i va obtenir una hipoteca que voltava al 20% del seu valor i un interès del 3% que en aquells anys de forta inflació era una ganga. Fins fa poc, els Bancs feien hipoteques del 120% del valor del immoble. Diferencia important. Si la meva mare no hagués pagat les quotes de la hipoteca, perdia el pis i aquí s’hauria acabat l’história. Ara no, ja que la hipoteca actual no era una hipoteca, sinó un crèdit personal a 20 anys amb la garantia del immoble més el patrimoni del avalador. Una verdadera estafa legal.

Aquest magnífic cotxe pot ser teu
i pagar-lo en 60 messos
i a sobre et faran
  una bonificació sobre el preu.
Aquí també passa

alguna cosa que no es veu
2.-) Ara la meva filla ha tingut que comprar un cotxe i el tipus que es mirava el va comparar entre varies marques i les ofertes totes eren similars. Preu del cotxe, uns 15.000€ aprox.. Però si el comprava mitjançant terminis a 5 anys, el preu baixava  aprox. un 10%, però al final dels 5 anys hauria pagat uns 17.000€. La decisió de la meva filla no ve al cas. Però el que no lliga és que el preu baixi un 10% si el compres a termini. Això és un verdader misteri i algú deu saber on és el desllorigador.

Les comissions, encara que
semblin calderilla,
si sumes,
veus que pujen molts diners
3.-) El dia 23 de febrer, La Vanguardia publica en la seva pàgina 72 (Economia) la següent noticia: ”Els bancs imposen comissions de fins a 240€ als clients sense nòmina” i en negreta remarca “La majoria de clients estan vinculats d’alguna manera i no paguen comissions”. Per mi està clar que els que tenen els comptes més modestos són els que acabaran pagant les despeses que els carreguin, encara que si poden, cancel·laran el compte.

Ser pobre, o necessitar un banc, és molt car
Joan

1 comentari:

Miquel M. ha dit...

Totalment d'acord en que la Caixa que tenim ara ja no és la Caixa de la nostra joventut. Ara és una entitat bancària que ha anat tancant oficines d'atenció al públic i les ha anat substituint per "stores", on intenten vendre't de tot, assegurances, mòbils, telèfons, cotxes, i plenes de màquines d'auto-servei, on cadascú se les ha de compondre com pot.
I passa el mateix amb tots els Bancs, en els que s'ha perdut l'atenció i l'amable relació personal que hi havia hagut abans. El temps ho ha anat empitjorant tot.