El coronavirus i jo

El somni d'aquesta noia és
esperançador

La seva imatge inspira
felicitat

Tot el que m’ha passat amb el coronavirus ha estat com un  somni. Un mal son fet realitat.

Des de la meva ment  d’home del primer món, que sempre ha intentat tenir-ho  tot ben lligat, des de l’economia, les assegurances, el tema salut, la alimentació, l’oci i fins i tot les relacions entre la família, amics i coneguts, amb el meu somni recurrent, veia que un país llunyà com la Xina, començava a tenir un problema greu. Per descomptat, aquest poble té fama de no ser molt polits i que la seva forma de viure és, en molts llocs, en conjunt bastant precària. Nosaltres, jo somniava, estem al rovell de l’ou del món occidental. Fins i tot amb la meva ment adormida, pensava que aquella gent formaven un nucli de vida que no té res a veure amb el que jo en moc.

Resultats de les pestes

I com una pesta bíblica arriba el nostre confinament. Tot el meu estatus socials, per art d’un encanteri, deixa de tenir valor. Els valors que en principi movien la meva vida van passar a un segon pla i altres que poc els tenia amb consideració, veus que són el  principal suport per aconseguir un benestar.

Els sanitaris son l'escut més visible
per fer front al virus
Però hi ha un gran estol de persones,
amb tasques menys visibles,
que gràcies a ells
hem pogut sobreviure

M’emociono cada nit aplaudint a tot l’equip sanitari. S’ho mereixen i quasi tothom ha estat d’acord amb el bon funcionament d’aquest grup, no sols avui amb la pandèmia si no al llarg de la seva actuació. Però quan parlaven de les dones de neteja, o dels repartidors a domicili, de les caixeres dels súper, pagesos, dels ramaders, cuidadors, dels transportistes, de la policia i un llarg equip humà que està treballant perquè nosaltres els confinats, puguem gaudir dels mínims, per viure amb qualitat i dignitat, els tenia com unes persones de poca importància i de fàcil substitució. S’ha d’entendre que quan parlo aplicant el gènere  masculí em refereixo per descomptat també al femení.

 

El que es  pot aprendre
 a l'ombra d'un arbre
com aquest

He après a valorar, amb gran delit, els germans que tinc a prop i que molts cops no puc dir que hagi infravalorat però que formaven part d’un col·lectiu que el seu treball els tenia una miqueta a la ombra.

Aprens la quantitat de coses que es poden arribar a fer des de casa, amb l’inventiva personal  i també fent servir totes les possibilitats de les noves tecnologies.

I amb totes les hores que tenim per poder meditar i repensar-nos el nostre futur vist com ha anat les coses per un simple virus, arribes a la conclusió que formen part d’aquest planeta GAIA, la terra, però no com a amos i senyors si no com a servidors i conservadors. Espero que ens serveixi per redreçar la disbauxa consumista a que estem avocats.

 

Imatge del Delta de l'Ebre
Els espais naturals s'han de cuidar
Si no ho fem
la mare terra ho fa
i ens posa en el lloc que ens correspon 

Tot el que ens arriba a la vida, crec jo, ha de servir per aprofitar-ho i convertir-ho en recepta positiva. Respectem la pròpia mare terra, si no ella ens posa al lloc que ens correspon.

I per descomptat amb el temps que ens deixa el confinament, no deixes algun moment de pensar que també et pot tocar a tu el agafar el coronavirus.

I quan la pandèmia  passi, que passarà, -no sabem en quin cost econòmic ni amb vides humanes- crec que al fons tots serem durant molt anys molt més pobres, mes austers i m’atreveixo a dir que una miqueta més solidaris.

I tornaré a tenir uns somnis d’esperança.

Salvador CM