Per
la meva edat, ja ratllant els 77 he viscut tota mena de situacions econòmiques
i socials, començant per la postguerra, el bum industrial, la segona residencia,
els viatges a dojo i el inici de la caiguda
del benestar que ens està portant a la
pobresa de la tal anomenada classe mitjana.
Amb l’arribada de la pandèmia i la crisis del 2008 estem comprovant com a poc a poc les nostres millores socials aconseguides amb lluites obreres i també amb un benestar propi de les noves tecnologies estan desapareixent. Jo penso que tot això va molt lligat amb el fet de que hem estat tirant massa de la cordeta i la nostra TERRA ha començat a dir prou. L’economia basada amb un creixent increment del consum any rere any s’ha vist que no te futur i quan la maquinaria consumista es para o baixa de ritme, tota la nostre societat es veu molt afectada.
I ara crec que hem entrat amb aquesta situació. Els llocs de treball estan caient en picat. I aleshores amb aquets context, amb la llei de l’oferta i la demanda els salaris comencen a baixar i a casa cada cop entren menys diners, som mes pobres. I la pobresa fa desaparèixer aquesta societat del ben estar en que estaven acostumats. Una classe mitjana que fa que es puguin consolidar les democràcies, ja que sense elles, s’entra en una política de pur populisme.
Ras
i curt, els nostres fills no gaudiran de tot el que nosaltres hem tingut. La
seva seguretat laboral estarà sempre a la corda fluixa, pràcticament s’ha acabat
el que un pare de família pugui alimentar a la
seva prole amb el seu únic salari.
Quan
la nostre joventut, molt més ben preparada que nosaltres, comprova que no
aconseguirà mai el benestar que tenien els seus pares, està creant una societat
de gent jove molt frustrada, que sols pot viure al dia a dia i que el seu futur
està pintat amb negre
Jo
sempre he cregut, que quan comprem productes a un preu irrisori siguin viatges,
roba o menjar, al fons el que estem fent es ser mes pobres. Perquè a la llarga, serem nosaltres els que haurem
de produir aquest productes al mateix preu per poder competir al mercat
internacional. He treballat tota la meva vida a la industria tèxtil i amb dues
dècades han tancat quasi totes les fàbriques. Ara s’estan altre cop obrin
algunes industries tèxtils a Catalunya però amb salaris semblants als del
Marroc i contractes molt precaris. I de moment no es veu altre llum.
Adéu classe mitjana o no !!!!
Però els rics cada cop mes
rics .
Salvador CM
2 comentaris:
Els avenços tecnològics estan modificant tota l'estructura social de la nostra època de joventut, quan no hi havia ni televisió, ni internet, ni ordenadors ni telèfons mòbils. Tampoc hi havia pràcticament automòbils, i i els que podien fer vacances anaven a Sitges. Ara les vacances es fan a Tailandia o a les illes Hawai. Lamentablement, aquesta economia actual, basada en un constant increment del consum, no té futur, com molt bé diu en Salvador M. Tant de bo que els que venen darrera nostra sàpiguen capgirar aquesta perillosa situació.
Es triste aquesta realitat que has comentat, perque es certa. El que no sé exactament, si els joves actuals que tenen la sort de tenir un sou una mica decent i una feina fitxa, tenen el
sentit de l'estalvi que teniem abans. Ja fa molts anys, que al menys aquí, no es gaire
normal que una parella tingui gaires fills. Es decideixen tard i es quedan amb un.
Crec que deixem un mon, en general, molt brut, i destroçat. Hem envait la terra per fer
pobles grans, ciutats, fabricas amb robots que deixen a la gent al carrer. Per el que te
un treball al costat, la feina es mes neta, descansada, `pero les fábricas van tencan.
Som el pais, al menys a España de que "inventen ellos" i el que pot inventar ha de marxar.
Salutacions a tots.
D. Fita
Publica un comentari a l'entrada