Aquí està el poema ecològic que he recitat públicament aquest migdia (12/12(2020) en defensa d'un dels pocs jardins que ens queden a Sarrià, una gran majoria ja han desaparegut.
DEFENSEM EL JARDÍ CAN RAVENTÓS
Quina pena la natura,
gairebé no en queda re,
amb la terra s'especula,
i el planeta es fa malbé.
en el poble de Sarrià,
ara la que toca
per desgràcia eliminar.
La perdem de mica en mica,
se'ns està imposant ciment,
i tristesa al cor se'ns fica,
cada cop que un tronc perdem.
Que no passi altra vegada,
un cas com antigament,
casa fou enderrocada:
Can Miralles recordem.
Aleshores per tal causa
lluitarem fins a la fi
i ho farem sense cap pausa
per salvar tan gran jardí.
l'esperit ben coratjós
mitjançant la plataforma:
Defensen Can Raventós.
Si el correu Reial no falla, estem segurs que
Can Raventós es salvarà
Frederic Bou
3 comentaris:
Per protegir els nostres boscos
i defensar can Raventós,
ens cal ser molt coratjosos,
com ens diu en Frederic Bou.
No escatimem els esforços,
que és una feina de tots.
Ek
l poema es molt maco, pero encare es millor el desitg de protegir la poca natura que
queda devant de tante especulació que hi ha amb el "ciment" dels nostres barris.
Ojalá que els Reis llegexin amb el cor i ulls ben overts la teva preciosa carta.
Jo he demanat per la Sra. Colau, un sac de carbó.
Cordialment, Dolors Fita
Yo me lo creo. Y tu?
Mary Luz
Publica un comentari a l'entrada