Bon
dia amic, estic contenta d’estar novament amb tu. Avui justament em vacunen,
sí, espero que a poc a poc anem donant pas a una societat que pugui recuperar
la il·lusió per una vida més ajustada a la realitat que hem de viure, però,
estic decebuda, sembla que tots els nostres polítics no entenguin els senyals
d’alarma.
Si,
si, no facis aquesta cara, tens raó, ja sé que l’economia és important, però,
això deixa a tots els nostres polítics en mal lloc, la falta de previsió, la concreció constant en
la informació.
Sí!,
tens raó, nosaltres també, ja sabem i
així s’ha vist, que si obres la porta...,
però entretant l’esperança de vida baixa
més què cap altre país.
Caram!,
perdona, ja sé que et vaig dir que et parlaria d’alguna cosa més animada, però,
és ben difícil en aquests moments. No sé,
per exemple, aquesta pandèmia ens ha facilitat conèixer una mica més
veïns, recordes la Dolors, la veïna del meu replà, doncs ara té un promès, si,
ella era soltera i vivia sola i sempre semblava amargada, gairebé ni et
saludava i ara, no t’ho pot imaginar, sembla una noieta i ja en té 80; jo
mentre m’ho explicava devia fer una cara de sorpresa i es va posar seriosa, va
dir-me: ets ben carca noia, ja veus jo, tu pots
creure?, i va seguir explicant, que
si l’amor i el sexe a qualsevol edat és bo, que ha trobat la felicitat i que
aviat es casaran i aniran a viure a la casa que té ell a Valldoreix.
Bé, ja callo, però, saps que et dic que hi té tot el dret del món, ha passat de ser una dona amb soledat no volguda, perquè això es veia ben clar, a trobar-se amb la felicitat. Això justament és el que hem de procurar entre tots, cal engrescar a les persones perquè reconeguin la seva vàlua, perquè tornin a interessar-se per tot el que els envolta, és necessari que s’involucrin en el barri, què intentin formar part de grups diferents on escoltaran i seran escoltades.
Hi ha
tantes coses a la vida que es poden fer, només cal pensar-hi una mica, i també
tenir una mascota, els gossos són fantàstics, perquè t’obliguen a arreglar-te i
sortir a passejar-los i si vas a un pipi can, allà si que es poden fer
amics i amigues amb els amos dels
gossos.
Bé, ja sé que tu ets un solitari empedreït, et deixo, fins aviat.
Carme-AFOPA
1 comentari:
Els que ja hem rebut la vacuna que ens protegeix del maligne virus de la Covid, compartim amb la Carme la seva satisfacció i el seu desig de que ben aviat pugui aconseguir-se un ritme de vida normal per a tothom, incloent-hi la seva veïna soltereta de 80 primaveres, la qual, segons ens diu, anirà a viure un intens amor tardà a Valldoreix, i a la que ben segur que tots li desitgem molts anys de vida feliç, lliure de virus. L'amor tot ho venç.
Publica un comentari a l'entrada