diumenge, 27 de juny de 2021

Una sensible pèrdua

 

Aquesta noia plora
la mort de la seva amiga, el Sentit comú.

Davant el lamentable espectacle de moltes persones que no fan cap cas de les recomanacions mèdiques, som molts els que aquests dies plorem la mort de un personatge que va ser molt estimat i que avui trobem a faltar: el nostre enyorat Sentit comú, que durant molts anys havia guiat als nostres pares i avis, pel dreturer camí del seny. 

El sentit comú tenia molts anys
però la data de naixement es troba amagada
enmig de les boires del bosc.

No és coneix exactament l'edat que ara ja devia tenir, perquè les dates del seu naixement es perden en la boira dels segles passats. El cas, però, és que ja era bastant gran, estava molt decaigut i anava de mal en pitjor, fins que lamentablement ara se'ns ha fet fonedís, deixant-nos només el seu record. 

Aquesta rosa ens recorda les lliçons que 
el Sentit comú ens va ensenyar.

Però encara que ja no sigui entre nosaltres, caldria que continuéssim tenint sempre molt present les sàvies lliçons que sempre ens havia donat, i que va fer de casa nostra el país del seny, amb consells tan fonamentals com el del que "la prudència és la mare de la ciència", de "qui tot ho vol, tot ho perd", de "no estirar més el braç que la màniga", i que de "mica en mica, s'omple la pica". 

L'obra més important de Balmes va ser el Criteri,
molt llegit en el seu temps, però avui, quan diem Balmes,
només en ve a la memòria el seu carrer.

Fa més de cent-cinquanta anys que un gran filòsof vigatà, de qui va agafar el nom el carrer Balmes, va escriure un important llibre, el Criteri, que hauria de ser lectura obligada a les escoles, destacant la importància de no perdre mai el camí del seny. 

Quan es van penalitzar aquesta costum i altres proteccions,
els Sentit comú imperant va començar a deixar d'existir .

Però el fet és que la salut del nostre enyorat Sentit comú, es va anar deteriorant ràpidament quan es varen començar a aplicar, sembla que amb bona intenció, algunes normes de protecció a la infància, que fins i tot prohibien donar petits copets al cul dels nens rebels. I altres normes similars que varen motivar enfrontament entre pares i mestres, només pel fet de que aquests intentaven disciplinar alguns dels seus fills. 

Quan en lloc de visitar al metge,
ho busquem al ordinador,
el sentit comú rep una punyalada mortal.

El cas és que el Sentit comú també va perdre les ganes de continuar vivint, quan els consells mèdics es varen convertir en simple matèria opinable, quan les normes ètiques es varen evaporar com el fum, quan tothom feia el que volia en un total campi qui pugui, quan les propietats de molts pisos varen passar a mans de "ocupes", i quan els culpables d'alguns delictes eren tractats millor que les víctimes. 

La família del Sentit comú va trontollar
amb la mort dels pares i germanes.

Lamentablement, la defunció i desaparició del Sentit comú ja es veia venir de lluny, perquè havia estat precedida per la dolorosa pèrdua dels seus pares, que avui dia també trobem molt a faltar, el generós Esforç i l'abnegada Dedicació, i per la trista mort de les seves tres germanes molt enyorades, la Responsabilitat, la Veritat i la Justícia. 

El Sentit comú es va apagar com farà 
aquesta llàntia d'oli:
 Sense fer soroll.

No va assistir gaire gent al funeral del Sentit comú, perquè la seva silenciosa mort va passar gairebé desapercebuda per tothom, de manera que varen ser molt pocs els que es varen adonar de que se'ns estava morint, fins que se'n ha apagat del tot, com la flameta de una llàntia sense oli. 

I ara ja no hi tenim res a fer. Ens hem quedat a les fosques i sense seny a casa nostra. 

Per això avui, els que enyorem el temps d'abans,

vivim el present amb molta tristesa.  

Miquel Maria

2 comentaris:

Mary Luz Eixarch ha dit...

Tienes toda la razón Miquel. Algún día tengo la esperanza de que vuelva el sentido común. Será esto posible?
Mary Luz

Dolors Fita ha dit...

Feliçitats Miquel. Un escrit fabulos i trist perque es la veritat.



Dolors Fita