diumenge, 11 de juliol del 2021

El llibre de família

 

El meu llibre de família
Ja es veu que és molt vellet i que es pot morir qualsevol dia

L’altre dia, remenant un calaix, em va sortir el meu “Libro de familia”. De moment vaig pensar que trobava un “trasto” vell, però que em va portar als anys de la meva joventut i em van passar pel cap moltes coses d’aquella època, entre elles que tots el països, en tota la seva història, han volgut saber qui habitava en el seu territori. Quan naixíem ja ens fitxaven i ens feien inscriure en el Registre de naixements, si et batejaven, en el de baptisme, si et casaves, en els de casats i quan et mories, en els de defunció

Els que em coneixeu no em reconeixereu
érem guapos i joves.

He consultat a Internet i veig que el llibre de família es va implantar l’any 1915 i servia per tenir en un sol document el detall de tots els registres on ens havíem inscrit i en quin registre ho havíem fet. Si necessitaves acreditar algun d’aquests documents, amb la simple presentació del llibre no necessitaves demanar una còpia al registre original, i això va ser molt positiu, però una llei de l’any 2011 el suprimia, citant que el llibre de família tindria vigència fins a l’abril del 2021, i en el seu lloc es va crear un registre digital.

 Rèquiem al llibre de família!

Primera curiositat del llibre de família: els ingressos que cobraven les famílies nombroses nomenats “Punts”

El Mikey també era curiós.

Després de la guerra Civil i per incrementar els naixements, les empreses estaven obligades a aportar un 15% de la massa salarial en un compte que administraven els propis empleats i que tenien que repartir-lo entre ells d’acord amb el número de punts que cada empleat tenia (uns per casament, més un per cada fill i segons el número de fills). Aquest sistema tenia l’inconvenient que el preu del punt era diferent en cada empresa, més alt en les empreses que hi havia molts solters i més baix en la que els casats amb molts fills dominaven. El càlcul del punt es feia segons el llibre de família de cada empleat. I va passar el que havia de passar. Què les empreses no contractaven empleats casats i amb molts fills. Fins que l‘Estat va canviar la llei i es van acabar els punts, i ens va dir que ho compensaria per altres mitjans.

Imatge d'una discoteca.

Segona curiositat del llibre de família: Les discoteques

Les maquinetes com aquesta van començar 
a matar el llibre de família.

Amb el llibre de família o una simple fotocòpia, els fills que tenien més de 18 anys i anaven a los discoteques ho acreditaven amb el llibre de família. Però això es va que tenir que derogar ja que es va constatar que la data de naixement es podia manipular de forma fàcil.

Carnet de conduir

A mi m’ho dir un policia que coneixia i quan el meu fill gran va treure el carnet de conduir em va ajudar a preparar la documentació i em va demanar que per justificar que tenia els 18 anys ho podia fer presentant el llibre de família. Passats 18 mesos, quan el següent fill va fer els 18 anys, vaig fer el mateix i el meu amic amb dir que ara es tenia que portar una partida de naixement original i recent feta, ja que el llibre de família era molt fàcil modificar-lo i No era fiable.

El nou llibre de família 
però digitalitzat.

Del nou registre digital, jo no en sé res. Sembla que tindrà les mateixes funcions, però i constaran més coses com el DNI i altre referents als nous models de famílies. 

El llibre de família No és un “trasto” per tirar,

sinó un document històric que cal guardar amb molta cura

Joan

 

3 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Aquest record nostàlgic del desaparegut Llibre de Família m'ha retornat als anys passats, i ja gairebé oblidats, d'aquell "Sindicato vertical" que va organitzar el règim franquista, junt amb l'original Festivitat de "San José Obrero", el dia primer de maig, en substitució de la Festa del Treball. Tot s'ho ha endut el pas del temps, i els "punts i comes" del que ara ens parla en J.T., han passat a la història, com ho han fet els tramvies, i els serenos i vigilants, i les mantellines a les esglésies i també aquest ja gairebé oblidat "Llibre de Família". Com ja fa més de dos mil anys deien els romans: Fugit inexorabile tempus.

Mary Luz Eixarch ha dit...

Muy interesante. Yo también lo tengo guardado. Lo digital lo odio.

Dolors Fita ha dit...

Els de la nostra generació, cada dia descobrim mes .novetats El libre de familia digital, . Jo no crec que arribi a descobrir quantes coses noves
sortirán, Als banc son digitals, en el möbil pots tenir les aplicacions
que vulguis. Jo crec que he nascut massa aviat per e ntendre el que hi ha
i haurá. Recordeu quan anavem a La Caixa ysaludamem hola Josep, com
está la familia, digas al director, al Ramón si hem pot atendre.
Tot-hom ens coneixem. Ara som núms. Suposo que qui disposa aquestes coses
está segur que es el millor per a tots.
Dolors F.-