No
sóc afiliat a cap partit polític ni dono suport
a un únic partit. Vol dir que puc canviar de grup polític segons cregui
més convenient a cada moment. He estat en la meva joventut una persona molt
activa per aconseguir que el nostre país
pogués tenir un parlament “democràtic”. I tal com diu la definició de
DEMOCRACIA: és un sistema d’organització
social que atribueix la titularitat del poder en el conjunt de la ciutadania.
Teòricament
perfecta per a un món de pau i enteniment. Però si analitzem la definició, "La titularitat del poder recau en el conjunt de la ciutadania", amb el món global en què ens movem, haurem d’acceptar
que el terme ciutadania queda una miqueta curt. Vol dir que els països seran
totalment democràtics, sempre que aquesta ciutadania tinguin un document validat
per aquesta democràcia. És a dir que les nostres democràcies no es basen en la protecció dels éssers
humans sinó que es regeixen en el fet que davant de ser persona disposis d’un “paper”.
No es mira el coneixement o els valors que un pot aportar, sinó que el que val és
que tinguis el “paper”. Un document que cada cop costa molt més d’aconseguir.
Veiem
els països rics i occidentals que s’omplen la boca de definir-se com a demòcrates,
però que no tenen cap mania a confiar en uns règims totalitaris que facin de
policies per aturar els emigrants que volen millorar la vida a altres llocs. I
tots són demòcrates. Jovent sense papers que estan tancats en centres de tutela
i quan compleixen els divuit anys es queden sense res , al carrer amb una mà davant
i un altre darrere. I això és
democràcia. Gent que mal viu en naus insalubres i amb condicions pèssimes, que
tots els ajuntaments saben que existeixen, però que aquesta democràcia tanca els ulls. ONG que es cuiden de salvar a
pobres persones desesperades que travessen la Mediterrània, i que països democràtics,
les priven d’actuar i fins i tot les detenen i multen. Països democràtics que
separen els fills dels seus pares quan passen les fronteres. I per descomptat
els nostres països són exemple de demòcrates. Uns demòcrates sense cap mena
d’escrúpols envers el patiment alien. Si tens el paper, tranquil, podràs tenir
lleis que et protegeixin, ajudes, aconseguir treball i serveis mèdics. Seràs un ciutadà demòcrata. Però si no tens el paper,
amic, passes a ser un pària de la societat, que amb sort vagaràs pels carrers mal
vivint i amb mala sort aniràs a un centre d’acollida de refugiats.
Però
sempre estaràs rodejats de bons demòcrates que quan vegin el teu problema giraran la vista cap un altre canto. I quan
veus vaixells de guerra que estan disparant i abordant embarcacions plenes de
refugiats, tots callats. Algun cop em pregunto si això ho fessin a algú dels
“nostres”!!!!!.
Entenc
que és difícil de resoldre aquest tema, però de pitjors ha solucionat la
capacitat de l’home ben organitzat. I de moment les màfies en treuen grans
beneficis.
Salvador
CM
2 comentaris:
No hi ha dubte que els països democràtics som nosaltres mateixos, i la gran pregunta és si nosaltres estem disposats a rebaixar el nostre nivell de vida per compartir-lo amb els nou vinguts. Si la resposta de tothom fos afirmativa, no hi hauria cap problema en acollir-los, però em temo molt que no és així. De manera que la culpa no és de la democràcia, sinó nostra, i som nosaltres els responsables de buscar-hi una solució digna.
Es una gran veritat. Tots els politics tenen dos ulls, un per mirar a la dreta y l'altre a la esquerra, a les horas no veuan el que tenen devant.
Com diu una canço, jo voldria ser tan humá com els animals.
Es trist el mon que deixerem als nostres nets.
Es una opinió molt personal.
Crec que al mon li falta humanitat.
Salutacions, D. Fita
Benvinguts
Publica un comentari a l'entrada