Des de fa uns anys el mapa bancari del país ha canviat. Han desaparegut bancs petits que se’ls han menjat el grans. I a més ens estan obligant a operar des dels seus sistemes informàtics, cosa que a les persones grans ens està portant molts problemes, i l’ajuda que rebem és molt minsa.
Aquest problema ja fa temps que el pateix la Catalunya
rural, i ara ha arribat a Barcelona, i l’Ajuntament vol intentar posar-hi
remei. El dimarts passa va convocar una trobada al convent de Sant Agustí
(carrer Comerç) amb les persones grans, a la que vaig assistir i escoltar el
que deien els representants de la Casa Gran i les pròpies persones grans.
Estava presidida pel primer Tinent d’Alcalde Sr. Jaume Collboni, i l’acompanyaven
el Regidor de la Gent Gran, Sr, Joan Ramon Riera i la Regidora de Consum, Sra. Montserrat
Ballarín.
Ens van informar que Barcelona fa 3 anys tenia 1.214
caixer en l’espai públic, que pagava el seu cànon corresponent a l’Ajuntament, i
que avui només en queden 497 o sigui que en tres anys s’ha perdut un 40% de Caixers
de la xarxa. No obstant, com la xarxa de sucursals bancàries era molt ample,
podien anar a treure diners en aquets Caixers.
Però ara els bancs han descobert que algunes oficines no són rendibles i aquestes les estan tancant. I on són aquestes oficines?. Aquestes oficines solen estar en barris modestos, i en aquets barris és difícil trobar un Caixer i treure diners en efectiu.
Moltes persones grans estan acostumades que quan cobren la pensió la reparteixen en sobres diferents, uns per el mercat, altres pel vestit, subministres etc, i si ja no ho fan en efectiu, ho fan posant-les en altres llibretes i que donen feina als bancaris i no deixant ni un ral al banc.
Per solucionar el problema, l’Ajuntament farà unes propostes a la Banca, que poden ser vàries i que NO cito per no allargar molt aquesta petita ressenya, i que anirem coneixent a través d’Internet. (Les dades que he citat, ja hi són)
En quant a les intervencions de les persones grans, que van ser moltes, en citaré tres
1.-) Sembla que els bans no recorden que els diners que les persones grans tenim en compte corrent no són d’ells, sinó nostres. I per la feina de administrar-nos aquets estalvis ens cobren uns euros cada any. Per fer pagaments ens recomanen fer-ho amb las targetes de crèdit, i que també cobren per tenir-les, o podem fer transferències i altres operacions des de Internet o mòbil, però, si bades, o no tenen compensacions, sempre pretenen cobrar.
2.-) Si vols que et tornin diners en efectiu, ho podies fer-ho, si tens llibreta o Targeta, des del Caixer, o l’oficina.... però si no hi ha ni Caixers ni oficines, què fem?. Anar a un barri que en tinguin?. Si la nostre mobilitat ens ho permet, també ho farem i callarem. Però sinó, protestarem, que és el que fem
3.-) Es comenta que no sempre el tracte que rebem del personal no és adequat i que s’hauria de corregir. Una proposta seria que al menys a les persones grans se’ns permetés no utilitzar les noves tecnologies amb tant de rigor i continuar operant com sabem fer.
I per acabar cito la innocentada que va corre aquest any
i que no es va comentar: Que Hisenda volia perseguir els avis que féssim petits
obsequis en efectiu als nostres néts, ja que eren donacions i com a tal tributen
Aquets sistemes que se’ns imposen no fan riure,
fan plorar
Joan
1 comentari:
Valguem Deu, que ens queda per veura encare.
Dolors F.
Publica un comentari a l'entrada