Em sembla que caldria deixar de banda les penitències voluntàries, que abans ens recomanaven en temps de quaresma, i acostumar-nos a acceptar, amb bon ànim, les penitències involuntàries que ja venen sense demanar-les, és a dir, tots els problemes, mancances i privacions que anem trobant al llarg de la vida, des de desgràcies famílies a situacions personals difícils, des de malalties a problemes de l'edat. Crec que afrontar amb entesa, amb fe i confiança, tots aquests mals que, sense demanar-los, ja ens presenta la vida, i fer-ho sense caure en el desànim, ja constitueix un molt bon important exercici de penitència quaresmal.
Miquel
3 comentaris:
Molt be, Miquel
Estem d'acord
Joan
Crec que ès correcte aquest punt de vista, no sols per el temps en que estem sino també per l'edat que tenim. Josep Maria
Desde luego que si, hay que ponerse al día. Que seamos mayores no quiere decir que tengamos que seguir las reglas de antaño.
Creo mas dificil la aceptación y la lucha, sin desanimo, ante las adversidades de la vida. No podía ser mas acertado tu comentario.
Publica un comentari a l'entrada