dilluns, 18 d’abril del 2011

Any Maragall

Foto clàsica de Maragall
Aquest any en motiu dels seus 100 anys de la seva mort i dels 150 del seu naixement celebrem “L’any Maragall”

Però, qui era Joan Maragall?
D’entrada diem que era un poeta. I es veritat. Però va ser moltes coses més. Com a primera visió, per mi va ser un persona amb visió de futur, i com sempre passa, solen ser mal interpretats 
Com a poeta, la seva teoria de la “paraula viva” va fer que la poesia tingués una dimensió humana i natural que la gent l’entengués, i això li va donar una gran capacitat d’influència, a més de crear escola. Aquesta influència per molts era interpretada com una forma de fer política i més d’un el volia com una persona activa dins del seu partit, però mai acceptar cap càrrec, ja que li hagués privat de la seva llibertat.

Però també és cert que algunes de les seves poesies o escrits en els mitjans que ho feia (Diari de Barcelona o La Veu de Catalunya escrits en prosa. més de 400), són eminentment polítics com “Oda a Espanya”, escrita a l’any 1898 en motiu de la derrota en la guerra de Cuba, i que avui el seu tema continua vigent. O “La ciutat del perdó”, en defensa de l’abolició de la pena de mort en motiu de les penes dictades pels fets de la Setmana Tràgica o també “L'Església cremada” (escrit en prosa. És llarg) on posa al descobert la forma de ser de la burgesia catalana del moment

Maragall de jove
El seu pensament religiós també ha estat motiu de polèmica. Segons Josep Palau i Fabre: «Maragall és panteista i pagà. No és sinó per disciplina, per autoprescripció, que esdevé cristià.». Per mi, la història és diferent. Té unes fortes arrels religioses i cristianes que al llarg de la vida evolucionen de forma diversa. Aquesta evolució no és exclusiva de Maragall, sinó que és molt freqüent en moltes persones, encara que de vegades no és ben vista per segons quins ambients. Aquesta evolució pot portar discrepàncies amb les jerarquies, com li passar a ell amb Torres i Baiges (tema pena de mort), i passa freqüentment encara avui.
Com a mostra de la seva espiritualitat, Maragall ens ha deixat “Excelsior” i el “Cant Espiritual”, que no deixen cap dubte sobre el seu pensament. Com anècdota explicada per la seva neta Roser, quan el seu pare (Joan Anton Maragall Noble) en una reunió, li van preguntar que creia ell de l’espiritualitat del seu pare, ell va respondre tot mostrant un paper on havia escrit el Cant Espiritual. “Vostè mateix, jutgi”
Joan  

2 comentaris:

miquel ha dit...

És important que no s'oblidi el seu concepte de la poesia com una expressió natural, senzilla i no elitista, entenedora per a tothom, cosa que està ben lluny d'algunes composicions poètiques del nostre temps, que són bastant difícils d'interpretar. Tant de bo que la seva poesia clara i sentida fos un model per a molts poetes actuals.

Josep Maria ha dit...

Desitgem que aquest aniversari tingui influència perquè els partits polítics de Catalunya, en el moment de votar, pensin sols amb la Nostre Nació