Quants de nosaltres hem tingut a casa els fills, els nets, familiars i amics de tots ells i ens en hem hagut de fer càrrec?. Com que ells són els que treballen, hem mimat els fills amb gust, amb amor però a la nostra edat amb un esforç considerable. Molts avis s’han ocupat dels nets com si fossin els pares, a jornada completa. Per molts les vacances han començat ara quan els altres treballen. No vull oblidar-me d’aquells que continuen a jornada completa perquè per diferents raons: paro dels fills, jornades i horaris abusius.. segueixen sense vacances.
Parlar de vacances per molta Gent Gran avui dia es sinònim d’algun viatge, algunes hores (quan els nets són al col·legi) i poc més. M’agradaria pensar que cada persona gran s’ha guardat, al menys aquest hivern, un raconet del dia per a ell, per fer alguna cosa que li agrada, per una estoneta diària de vacances i estic pensant en aquelles àvies que s’obliden d’elles. No s’estima menys per demanar allò que ens pertoca.
Carme
2 comentaris:
El problema de les vacances entre la vida dels avis i el nets és un problema que cada u de nosaltres es mirem des de punts de vista diferents.
N’hi ha que estan molt contents de tenir-los. Altres ho fan er necessitat. I uns tercers són els que ho fan perquè no saben dir que no als fills, malgrat que de necessitat no en tenen cap
Tal com tu dius, sigui quina sigui la nostra actitud d’avis, en els nets ens els estimen tots
Joan
Crec que tothom pot afirmar, amb completa certesa, que realment les mares de família no en fan mai de vacances, i encara menys les abnegades àvies. Per tant, considero que és molt bona idea la de no mencionar unes vacances, sovint inexistents, i parlar només dels mesos d'estiu, perquè aquests si que, d'una manera més o menys agradable, i amb una xafogosa calor equitativament repartida, tots els hem passat.
Publica un comentari a l'entrada