dissabte, 8 d’octubre del 2011

LA DIGNIDAD DE LA MUJER- MUJERES LIBERADAS?


Las mujeres de hoy en día sigue siendo reivindicativas, se niegan a ser utilizadas como mero escaparate, tienen un gran reto que es, permanecer una vez que han llegado a la meta ansiada y por la que han luchado, con uñas y dientes, mostrando y demostrando su fuerza mental y, por supuesto, su gran valía.
No han llegado por casualidad, son el resultado de una educación igualitaria y democrática, a la que llegaron gracias al esfuerzo realizado por nosotras, la generación precedente que, luchamos y mucho, para conseguir estudiar y trabajar, para así poderles transmitir una educación libre.
Hoy en día la mujer ocupa puestos relevantes, tanto en política como en el mundo empresarial, pero (siempre ha de haber un pero) una vez elegida, ha de demostrar a sus compañeros y subordinados, que es merecedora de tal nombramiento (cosa que  no ha de demostrar el hombre, ya que se da por supuesto).

Me pregunto el por qué este país no tiene una mejor visión femenina.
A las mujeres no hay quien nos pare, somos pieza clave para la educación y la convivencia, además de ser un puntal importante para la vida laboral y personal del país.

La mujer de hoy en día, y me refiero a todas las mujeres, es pieza clave para la recuperación económica del país, eso hay que tenerlo en cuenta y no olvidarlo, lo ha sido siempre y lo seguirá siendo, por su visión  sociológica, por su trabajo, por su decisión, por su fortaleza ante las adversidades, en definitiva, por su gran valía personal.

Mary Luz

4 comentaris:

Miquel ha dit...

Totalment d'acord en que hi hauria d'haver un millor reconeixement públic a l'insustituible paper de la dona en la recuperació econòmica del nostre país i en la seva cohesió social, un paper totalment igual al dels homes. De fet, el dret català sempre ha considerat a la dona totalment igual a l'home, i mai li va ser exigit cap "permís marital" per actuar lliurement.
Tant de bo que l'actual "Ley de Igualdad" i que la celebració del dia 25 de novembre com a "Dia Internacional contra la violència de gènere", siguin ben aviat inútils i se suprimeixin, per innecessàries.

Trullas ha dit...

És ben cert que les dones han estat, i encara en moltes ocasions ho són, utilitzades com a “floreros” que fan bonic, però d’homes “floreros” també en veiem.
Les dones que no són “floreros” i que han arribat a llocs de responsabilitat per la seva vàlua, crec que ho demostren sense grans esforços perquè es veu que les seves decisions donen bons fruits
Qui sols administrar la casa? La dona
Qui ens fa arribar a casa a final de mes? La dona
La meva àvia deia “La dona de la casa, mai ha arruïnat a cap família i en situacions difícils sempre l’ha treta del pou”, però, (sempre un però) hi afegia “Si una casa s’enfonsa, normalment hi trobarem una dona al darrera” Tots sabem a qui es referia i la meva àvia era del segle XIX
Ens passa avui igual el la casa pública que som tots?
Trullas

carme ha dit...

Si miro atras, mi madre...creo que hemos avanzado; si miro el futuro, a mi hija y sus amigas veo mucho por hacer y si me miro a mí pienso que mi generación todavia tiene mucho que aportar, desde las ideas y desde los hechos. Precioso artículo

Josep Maria ha dit...

Es evident que les persones del sexe femení són èssers humans iguals que els homes. Fins fa pocs anys la Societat preveia el món de les dones i dels homes com existència real desconectada, ningú feia cap gest per entendre's i conectar, i ara hem arribat en un moment que per la constància de les dones i comprensió d'alguns polítics, se està obtenit un reconeixement molt important del valor i eficàcia de la dona en ocupar càrrecs d'importancia tan en la política com en les empreses, igualtat que no dubto veurem molt aviat en tots els ambits de la Societat i que en gaudirem tots amb gran satisfacció