dissabte, 15 d’octubre de 2011

Les àvies, ens sentim esclaves?

Portada del llible "Som avis"
Les àvies ens sentim esclaves quan, procurant que els fills tinguin un temps de relax, no mesurem prou bé les nostres forces per tenir cura dels néts petits; llavors ens costa més refer-nos, però no volem deixar de ser necessàries i no ho expliquem.

No podem oblidar la gestió del nostre temps ni la gestió de la pròpia vida ni podem gastar tota l’energia tenint cura dels néts si després no ens queda força per la comunicació amb els que viuen amb nosaltres o es perjudica la nostra salut física o psíquica. A vegades, haurem d’estar disposades a dir un “no puc”, encara que ens sembli que podem quedar malament o tinguem por de deixar de ser útils. És important reconèixer les nostres limitacions.

L’única solució que tenim és la d’explicar la situació en que ens trobem. Perquè no dir amb sinceritat que ens esgotem en lloc de viure d’una generositat mal entesa? Busquem recursos de tota mena, en comptes de  saber demanar. Si no ho fem, podríem caure en una amargor, que dificultaria la convivència i promouria la infelicitat dels que viuen a l’entorn nostre.

Una actitud de tristesa, de neguit, de mal estar o del mal humor fa tenir als familiars propers  contínuament pensant: Què podem fer per tenir contenta a aquesta àvia tan angoixada? I tots anar de corcoll..!

Es comprèn que el pares dels infants són els que també s’han de preguntar sovint si s’excedeixen demanant que els avis facin de cangurs massa sovint i, per descomptat, poden aturar-se per reflexionar com veuen l’estat d’ànim del grans i parlar-ne, cercant temps de diàleg.

I així, tots plegats podrem tenir una convivència agradable i satisfactòria, també, per les criatures que volen gaudir d’avis alegres i no amb síndrome d’esclaus.

Pensem-hi, pares i avis.

Victòria Cardona

Nota
La Victòria va ser presentada en aquest bloc el dia23/07/11, en  l’article: “Victòria, una persona gran amb empenta”
Us recomanaria que entréssiu directament a una de les entrevistes que li han fet a Catalunya Ràdio. Dura uns 23 minuts. Val la pena escoltar-la. Tracta sobre el tema d’aquest article. Ens hi veiem molt retratats. Fer click AQUÍ  
Joan

6 comentaris:

Miquel ha dit...

És veritat que als avis, i sobretot a les àvies, ens agrada poder ajudar als fills i als néts, tant com podem, i també ho és que, a vegades no mesurem prou bé les nostres forces, i això ens angoixa una mica. Crec que els consells de la Victòria Cardona ens poden ser molt útils. Tal com diu en la seva entrevista a Catalunya Radio, "és molt emocionant ser avi", i espero amb moltes ganes, poder assistir a la xerrada que té programada pel dia 30 de novembre, a l'Associació A.C.A.,sobre el tema de "Els avis d'avui adaptats al canvi", perquè ben segur que m'ajudarà a carregar les piles i a poder exercir d'avi amb més joia i alegria.

Victòria Cardona ha dit...

Doncs a mi també em fa molta il.lusió conèixer la vostra entitat, Miquel! I parlar i a dialogar amb les persones que hi assistireu. Els avis tenim el goig de ser-ho i de compartir sentiments i experiència.
Una abraçada,
Victòria

Josep Maria ha dit...

No puc més que felicitar a la Victoria Cardona per el seu artícle. Te raó amb tot alló que diu molt bè sobre els avis-canguro. Evidentment els avis estan donant al mon una lliçó de la seva gran capacitat de treball, desprès de una vida que no els hi ha sigut gens facil, i ara que tindrien que gaudir d'una vellesa digna amb el seu espòs o esposa, es troban abocats a fer de nou de pares amb els nets, dedicant-hi molt de temps i tenir cura d'arribar puntualment a les hores d'entrada i sortida de les escoles. I, desgraciadanet, en alguns casos no n'hi ha prou amb aquest esforç fisic sinó que segons l'impacta que la crisi té sobre els seus fills, els avis han d'acollir-los a casa seva i compartir les minses pensions amb els fills i nets. En fi, es un tema per escoltar-lo amb molta atenció el dia que la Victoria l'expossi en el local d'A.C.A., conferència a la que espero assistí per escoltar-la ben amatent i felicitar-la per la seva valentia en afrontar un problema de tanta transcendència per la gent gran.

Victoria Cardona ha dit...

Gràcies, Josep Maria. Fins a ACA, doncs. Parlarem del tema d'adaptar-nos als canvis que sempre ens costa atots una mica.
Victòria

Joan ha dit...

Ens trbarem el dia 30 de novembre a A.C.A
Joan

Victòria Cardona ha dit...

Bé, ja ens vem trobar!!! Moltes gràcies per acollir-me tan bé, per aconseguir l'ambient bonic que teniu a ACA i fins aviat. Una bona abraçada a tots!!!
Victòria