dijous, 27 d’octubre del 2011

Què creia jo que era una hipoteca?

A l’any 1958, quan ens vàrem casar, vàrem comprar el pis en que encara estem avui. Tenia una hipoteca a 30 anys, que només cobria un 20% del seu valor real i els interessos eren baixos. En aquella època altres entitats les feien per un valor més elevat, però mai superior al 70% del preu de taxació, que era més baix que el real, i el seu interès era més elevat que el meu.
Com que la banca mai hi perd, sabies que si complies, el pis era teu, i si no, la banca el subhastaria i es quedaria el que li devies i la resta era per tu. Si no hi havia resta, el banc hi hagués perdut, Però sempre hi havia una resta, petita, però real, ja que la banca no hi perdia mai. Aquest tipus d’hipoteca servien pel que jo crec que ha servir una hipoteca: “Ajudar a comprar l’habitatge” del que ja en tenies una part d'estalviada i que en dèiem “l’entrada”
Després la cosa va canviar. La banca et deixava no sols la totalitat del valor del pis, sinó més. Però et deia en veu baixa que a més de la garantia del pis tenies que respondre de la totalitat del préstec amb tot el teu patrimoni, i,  si podia, encara demanava més garanties i com més avals tinguessis, més contenta es quedava, y tu, com més en donessis, més lligat quedaves. I com que per molts les coses no han anat com s’esperaven, ja has begut oli. Amb la llei a la ma, et fan fora del habitatge i tu quedaràs endeutat per aquesta vida i, si no vigiles, per l’altre. Però segons com sigui la teva situació i qui t’aconselli, seràs un insolvent i no podràs tenir mai més res teu, i la banca no cobrarà
Aquesta forma de fer de la banca que ha donat el que no podia a més d’oferir uns preus molt interessants perquè la gent els agafés, ens ha portat que al que cada dia veiem: Els desnonaments
Malgrat que llei dona la raó als bancs i els desnonaments són legals, crec que tant els bancs com els hipotecats en són víctimes i culpables del que està passant. Els uns feien un bon negoci i els altres estiraven més el braç que la manega, o resolien un problema a costa de deixar part de la hipoteca als seus fills

S’han de trobar solucions per aquest problema. No han de ser només els hipotecats els que paguin els plats trencats.
La proposta que ara corre és que la dació del pis liquidi el deute. En els casos extrems, de fet és ja així, encara que jurídicament no es vulgui reconèixer, i el banc continuarà  empaitant a morosos dels que no cobrarà mai
El mal social ja està fet. Qui serà el valent de donar-hi solució?
Joan

3 comentaris:

Anònim ha dit...

No hi ha solució en tant que no canviem de sistema.
Vivim en un sistema capitalista, per tant, qui mana és el capital, o sia, la Banca i les Corporacions Empresarials.
Les Hipoteques són tan sols la punta de l'iceberg.
Com bé deies al teu article, la banca sempre gana, qui ha produït la crisi empobrint tot el món?, qui ha privatitzat i privatitza els guanys i socialitza les pèrdues?.
Això continuarà igual i els polítics continuaràn dient que els "indignats" són una colla d'arreplegats, d'okupes, d'anti-sistema, amb tal de seguir gaudint dels seus privilegis (sous grandíssims, pensions vitalícies, dret a jubilació amb set anys de càrrec, etc, etc, etc). Això si, sempre que vagin fent la gara-gara als "Mercats".
I el poble?. qué pot fer el poble per acabar amb aquesta situaciò?. Diuen que votar. però a qui?, als dolents o als pitjors? (Malauradament ja no podem triar entre els bons i els millors, senzillament s'han acabat els polítics de vocaciò i estem en mans dels que han fet de la política, en lloc de un servei al poble, un medi d'obtenciò d'ingressos, i no petits)

Miquel ha dit...

Davant d'aquesta lamentable situació hem de preguntar-nos perquè es concedien tants crèdits per a la compra de solars edificables i tantes hipoteques superiors al preu real de l'habitatge. Segurament perquè es creia que el valor dels terrenys i dels pisos aniria sempre augmentant, i això ha fallat. I també perquè com més elevada era la hippoteca, més interessos cobrava la banca. Crec que davant aquest egoisme, seria just que es promnulgués una llei, dictaminant que la dació del pis liquida tot el deute. Confiem que el nou govern que surti elegit el dia 20 de novembre, es decideixi a fer-la.

nena noia dona ha dit...

Ni tots els indignats són una colla de... ni tots els polítics tampoc. Per solucionar les coses cal fer alguna cosa més que indignar-se i alguna cosa més del que estan fent els polítics, banquers... Tant de bo, cadascú de nosaltres contribueixi en les seves possibilitats a canviar tot això. Carme