dissabte, 17 de desembre del 2011

El Nadal a casa nostra



El pessebre de la Plaça de Sant Jaume
 
A casa meva, com a moltes altres, no som creients per tant celebrem un Nadal una mica diferent al que se celebrava a casa quan jo era petita. Posem el pessebre com a decoració perquè ens agrada i així recordem una mena de tiet que ens el va regalar i viu a Amèrica, que encara que soni a cançó és veritat. També posem l’ arbre, amb les seves boles i els llums. El TIÓ, l’alimentem durant molts dies i caga llaminadures el dia que hi ha més nens a casa.
El caganer de la Plaça de Catalunya
Donem els regals als nens la nit del 24 perquè així tenen totes les vacances per gaudir, tot i encara mantenim la màgia dels Reis i aquest dia també cau alguna coseta més que carbó. Celebrem el sopar familiar que preparem amb molta il·lusió, sempre ens ha agradat reunir-nos al voltant de la taula, procurem que tothom gaudeixi d’allò que més li agrada, per tant allò sembla més un restaurant que una casa, una herència de l’àvia que li encantava cuinar i a la que recordem amb molta nostàlgia cada any. Suposo que molts de vosaltres trobareu a faltar els que no hi són, però gaudiu d’aquests petits llegats. Cada any és diferent, un any cantem nadales, un altre cançons de karaoke però sempre acabem trucant per telèfon a la família que no ha pogut venir. El sentiment familiar d’aquests dies el tenim molt arrelat suposo que com tothom.

Dinar de Nadal
El 25 és el dinar familiar més nombrós i més oficial. És aquell en que la gent arriba a punt i hora,a taula posada. Tothom diu no tenir fam per culpa del sopar de la nit anterior però acaba gaudint d’un dinar preparat amb molt d’afecte. La conversa que comença en un to informal, va penetrant en terreny difícil i ha hagut anys que ha costat mantenir les bones relacions però com per art de màgia, sempre ha acabat bé. Ja ho diuen els psicòlegs, arribar a punt i hora i marxar aviat, desprès de Nadal moltes famílies queden dolgudes.
A casa mai hem celebrat Sant Esteve, a Castelló no és festa però sempre hem celebrat el 28, “els sants innocents”, si no estàs pendent segur que algú de la família t’ensarrona. Amb bon humor, és una bona manera d’acabar el Nadal.

El torrons no hi solen faltar

El 31 el guardem per celebrar amb els amics. Bromes, disfresses, tot si val...
Com veieu, creients o no creients penso que tots intentem reunir la família, gaudir d’ella i mantenir aquelles tradicions que ens agraden i ens fan sentir bé. Això us desitjo a tots vosaltres, que gaudiu de tot el que teniu ,que si hi penseu és MOLT I BO.
Carme

2 comentaris:

Miquel ha dit...

També a casa nostra celebrem un Nadal molt semblant, un Nadal que dóna un especial relleu als forts lligams familiars, a l'acolliment, a l'oblit d'algunes discrepàncies, a l'acceptació mútua, és a dir, a l'amor.
Aquests àpats en família són el millor nexe d'unió, i també, a la vegada, són la més clara demostració de que tots, d'una manera o altra, som creients: creiem en l'abnegació, creiem en el sacrifici, creiem en l'esforç, creiem en la donació dels uns als altres, creiem en l'amor. En aquest punt si que tots som creients, i és això el que ens fa més bons i ens fa més humans.
Enhorabona per aquesta joiosa celebració dels àpats familiars nadalencs, i tant de bo que, per molts anys, també nosaltres poguem fer igual a casa nostra.

Mary Luz ha dit...

Una Navidad maravillosa, me ha encantado leerla, es real como la vida misma. ¡¡¡¡Preciosa!!!! como tu misma.