diumenge, 28 d’octubre del 2012

Un crit eixordador


Edvard Munch
No fa gaires dies que els diaris varen publicar una notícia desconcertant: la de que el magnat nordamericà, Leo Black, havia adquirit, en una subhasta realitzada a la Galeria Sothebys de New York, una pintura del norueg Edvard Munch, titolada “El crit”, per la desmesurada quantitat de 119’9 milions de dòlars, més de 90 milions d’euros. És una notícia que gairebé caldria qualificar d’immoral. Com és posible que hi hagi persones tan indiferents als problemes econòmics de molta gent, com per gastar-se una fortuna així, en una pintura? Quina escala de valors morals és la que posa en primer lloc la compra d’un quadro, per famós que sigui? I qui pot tenir el valor de contemplar amb satisfacció una pintura que és la màxima demostració de que la riquesa mundial està molt mal distribuida?

El crit
Aquesta notícia fa saltar pels aires el concepte de la germanor universal, i produeix una tristesa infinita. El crit d’aquest quadro d’en Munch és el crit desesperat dels milions de persones que tenen fam i set, que demanen ajuda, i que no són escoltades. En el seu origen, aquesta pintura, quan va ser creada, volia ser un crit d’alerta contra les injustícies del món, però avui dia aquest crit ha quedat ofegat per la indiferència, i ara ja només serveix per decorar una paret.

La nostra societat va molt malament si, en aquest temps de greu crisi i de gran dificultats econòmiques, l’exemple que ens dóna és el de l’egoisme i la insolidaritat. La lloable Marató de TV3 contra la pobresa, del passat mes de maig, va aconseguir quatre milions i mig d’euros de donatius. Va ser una magnífica notícia. En canvi, ha estat molt trista i lamentable, la de que el magnat Leo Black se n’hagi gastat vint vegades més en la compra d’un quadro!
Mesures de seguretat del quadre
Nosaltres, les persones grans, que hem viscut temps passats ben dificils, i que també patim ara les greus dificultats de molts del nostres fills i familiars, rebutgem totalemnt aquest fet i alcem el nostre crit de protesta contra la mala utilització de la riquesa, i reiterem la nostra plena convicció de que només farem anar endavant el nostre país, si tots ens en sentim responsables de forma solidària   
Miquel
 

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Segurament ens agrada més la noticia de que Amancio Ortega dona 20 milions de euros a Càritas encara que sigui per desgravar…i que segueixi explotant a nenes al Marroc, la India…La immoralitat és que tinguin aquests diners i com els aconsegueixen. Carme Prats

Anònim ha dit...

Magnífico Munch, me encanta su estilo de pintura, de echo yo hice una copia de " El grito" para regalarlo a un familiar que me lo pidió.
Con respecto a su significado y al momento histórico en el que se realizó, el autor lo quiso plasmar y lo consiguió en toda su crudeza.
El valor de la obra la da el comprador, pero estoy de acuerdo que este momento no es el adecuado para dar publicidad a un gasto tan cuantioso.
Mary Luz

Joan ha dit...

Quan vaig llegir que Amancio Ortega va donar 20 milions d’euros per Càritas vaig pensar “Caray, quin tio”

Ara penso que Ortega és una persona que es creu que és rica i veig que no ho deu ser tant

És ben clar que en aquest món tot és relatiu

Però tinc l’esperança que el gest d’Ortega tingui imitadors i que quedin en l’anonimat i que es faci publicitat, ja que aquesta només serveix per “FARDAR”

Joan

Josep Maria ha dit...

És inadmissible que en el segle XXI hi hagi persones multimilionàries que vulguin desconèixer la solidaritat, la moral i la fam envers als nostres proïsmes, i sols adorin al déu egocentrista i l’arrogància de gastar una fortuna per tenir el capritx de mirar un quadro molt de tant en tant, sense voler preocupar-se ni una mica del que passa al mon. És evident que la conducta i les formes de milionari Leo Black li delaten que la seva consciència es tan negre com el seu cognom.