diumenge, 3 de febrer de 2013

Llencem el menjar?

 
Menjar en els contenidors
Aquesta pregunta està avui sobre la taula. S'en fan xerrades, en parlen els mitjans de comunicació, etc

Però, cada un de nosaltres, en llencem molt? Jo he fet aquesta pregunta a vàries mestresses de casa i la resposta més freqüent és que “A casa meva no es llença res”. Tot parlant, resulta que aquest RES queda una mica matisat, però tot i així no és on més es llença menjar.

Taller de cuina al mercat
La Vanguardia del dia 25 de gener, pàgina 25, en el seu article “El menjar no es llença” destaca que “Cada català llença a l’any 35 Kg de menjar, amb un alt cost mediambiental i econòmic”. Aquesta quantitat difereix molt amb el criteri de les mestresses de casa que jo he consultat. On és la diferència?. En què és el menjar. Per les mestresses de casa, les peles de  pastanaga, la part verda de les cebes i del porro o les seves arrels ho consideren deixalles, mentre que l’autor de l’article diu que són restes aprofitables, i seguint aquesta teoria ja han començat a fer demostracions amb aquest productes en alguns mercats municipals, com és meu de Sant Gervasi, els dissabtes de 9 a13 fins el 16 de març. Per llegir l’article, feu click AQUÍ
En una xerrada que vaig assistir l’altre dia d'en Manuel Bruscas, tècnic i expert en malbaratament alimentari, va tractar el tema del menjar que llencem i que segons estudis fets als Països Europeus i EUA indiquen que només llencem el 33% del que produïm, arribant en alguns productes fins un 50% i que molta part es deguda a l’estètica (no fan la mida, tenen un cop, etc) i ens diu que el malbaratament “per càpita”, a Europa i Estats Units oscil·la entre  135 i 150 kg/persona/any, mentre que a Àfrica Sub-Sahariana/Sudest Asiàtic és només de 6 a11 kg/persona/any i que el porten a dir

“És una mentida que no hi menjar per alimentar a tothom. Només amb el menjar malbaratat a Europa i Estats Units podríem alimentar a tota la població del món”

CDA de Girona
Ens presenta vàries accions que s’estan portant a terme a paisos com França, Anglaterra, Itàlia, Alemanya, Estats Units I també a CATALUNYA, concretament a Girona,  on funciona el CDA (Centre de distribució d’aliments), entitat no lucrativa impulsada per Càritas, Banc d’Aliments, Creu Roja, La Caixa, Ajuntament i Diputació de Girona

Si feu click AQUÍ, veureu diferents programes i que cada un té objectius i formats diferents
Aquí a Barcelona també hi ha entitats que treballen en aquest terreny, com van exposar en l’apartat de preguntes, però no en tinc dades concretes

Joan

5 comentaris:

Montserrat ha dit...

A Twitter podeu trobar al Manel Bruscas https://twitter.com/Manuel_Bruscas i consultar els hastags: #notiresmascomida #NTMC

Josep Maria ha dit...

És ben cert el que dius, Joan, i les teves paraules amb recorden les que ens deien a casa: “No podem tirar el menjar, perquè hi ha molta gent amb gana i no es pot alimentar, és un pecat!”. Aquesta frase d’advertència estava a boca de molts pares, tant es així que, encara avui dia, quan els nets petits deixen quelcom als plats, nosaltres, els avis, les hi repetim aquesta frase en moltes ocasions. Actualment, som més gent, i les produccions, especialment les agrícoles, son insuficients. Respecta a les derivades de la llet o que estan envasades, tenen una data de caducitat i això fa que moltes vegades, els més joves o els supermercats, els tiren a les escombraries. El què caldria fer és educar a la societat, com dius, i procurar reduir el percentatge de malbaratament

Miquel ha dit...

És trist comprovar que sempre, en les societats benestants de totes les èpoques, hi ha faltat la consciència de l'estalvi i el sentit de l'austeritat, una austeritat que ja Horaci, en la seva Oda 2,16, recomanava als romans del seu temps, quan els deia que, amb poc, també es pot viure bé (Vivitur parvo bene). Tots n'hauríem de fer cas.
Les persones grans que, com nosaltres, vàrem viure penosos anys de frugalitat forçosa, ens dol molt veure com sovint es malogren uns aliments que tan necessaris són per a molta gent.

carme ha dit...

Em sumo al "a casa no es llença res", tot i que si ho penso bé, allò que llenço al contenidor del compost la meva mare ho aprofitava pel porc. Dificil a Barcelona, espero que realment s'utilitzi ja que a la famosa campanya ningú n'ha parlat d'aquest reciclatge.

Mary Luz- maryluz1144@hotmail.com ha dit...

Mucha de la comida que se tira hoy en día y que todavía se puede utilizar, se recoge para entregarla a los necesitados en las Iglesias, Mercados, etc.
Conozco a muchas personas que se dedican a ello desinteresadamente.