Menjar en els contenidors |
Aquesta
pregunta està avui sobre la taula. S'en fan xerrades, en parlen els mitjans de comunicació, etc
Però,
cada un de nosaltres, en llencem molt? Jo he fet aquesta pregunta a vàries
mestresses de casa i la resposta més freqüent és que “A casa meva no es llença res”. Tot
parlant, resulta que aquest RES queda una mica matisat, però tot i així no és
on més es llença menjar.
La
Vanguardia del dia 25 de gener, pàgina 25, en el seu article “El menjar no es
llença” destaca que “Cada català
llença a l’any 35 Kg de menjar, amb un alt cost mediambiental i econòmic”. Aquesta
quantitat difereix molt amb el criteri de les mestresses de casa que jo he
consultat. On és la diferència?. En què és el menjar. Per les mestresses de
casa, les peles de pastanaga, la part
verda de les cebes i del porro o les seves arrels ho consideren deixalles, mentre
que l’autor de l’article diu que són restes aprofitables, i seguint aquesta
teoria ja han començat a fer demostracions amb aquest productes en alguns
mercats municipals, com és meu de Sant Gervasi, els dissabtes de 9 a13 fins el
16 de març. Per llegir l’article, feu click AQUÍ
Taller de cuina al mercat |
En
una xerrada que vaig assistir l’altre dia d'en Manuel Bruscas, tècnic i expert en
malbaratament alimentari, va tractar el tema del menjar que llencem i que
segons estudis fets als Països Europeus i EUA indiquen que només llencem el
33% del que produïm, arribant en alguns productes fins un 50% i que molta part
es deguda a l’estètica (no fan la mida, tenen un cop, etc) i ens diu que el malbaratament “per càpita”, a Europa i Estats Units
oscil·la entre 135 i 150 kg/persona/any,
mentre que a Àfrica Sub-Sahariana/Sudest Asiàtic és només de 6 a11
kg/persona/any i que el porten a dir
“És una mentida que no hi menjar per alimentar a tothom. Només amb
el menjar malbaratat a Europa i Estats Units podríem alimentar a tota la
població del món”
CDA de Girona |
Si
feu click AQUÍ, veureu diferents programes i que cada un té objectius i formats diferents
Aquí
a Barcelona també hi ha entitats que treballen en aquest terreny, com van
exposar en l’apartat de preguntes, però no en tinc dades concretes
Joan
5 comentaris:
A Twitter podeu trobar al Manel Bruscas https://twitter.com/Manuel_Bruscas i consultar els hastags: #notiresmascomida #NTMC
És ben cert el que dius, Joan, i les teves paraules amb recorden les que ens deien a casa: “No podem tirar el menjar, perquè hi ha molta gent amb gana i no es pot alimentar, és un pecat!”. Aquesta frase d’advertència estava a boca de molts pares, tant es així que, encara avui dia, quan els nets petits deixen quelcom als plats, nosaltres, els avis, les hi repetim aquesta frase en moltes ocasions. Actualment, som més gent, i les produccions, especialment les agrícoles, son insuficients. Respecta a les derivades de la llet o que estan envasades, tenen una data de caducitat i això fa que moltes vegades, els més joves o els supermercats, els tiren a les escombraries. El què caldria fer és educar a la societat, com dius, i procurar reduir el percentatge de malbaratament
És trist comprovar que sempre, en les societats benestants de totes les èpoques, hi ha faltat la consciència de l'estalvi i el sentit de l'austeritat, una austeritat que ja Horaci, en la seva Oda 2,16, recomanava als romans del seu temps, quan els deia que, amb poc, també es pot viure bé (Vivitur parvo bene). Tots n'hauríem de fer cas.
Les persones grans que, com nosaltres, vàrem viure penosos anys de frugalitat forçosa, ens dol molt veure com sovint es malogren uns aliments que tan necessaris són per a molta gent.
Em sumo al "a casa no es llença res", tot i que si ho penso bé, allò que llenço al contenidor del compost la meva mare ho aprofitava pel porc. Dificil a Barcelona, espero que realment s'utilitzi ja que a la famosa campanya ningú n'ha parlat d'aquest reciclatge.
Mucha de la comida que se tira hoy en día y que todavía se puede utilizar, se recoge para entregarla a los necesitados en las Iglesias, Mercados, etc.
Conozco a muchas personas que se dedican a ello desinteresadamente.
Publica un comentari a l'entrada