diumenge, 17 de març del 2013

Arrels i ales

Arrels profundes
Nosaltres, les persones grans, no podem dir mai que ja ho tenim tot fet. Sempre ens quedaran dues grans missions per realitzar, a la nostra vida. La de donar bon exemple, i la de formar als que venen darrere nostra, amb dos grans objectius: el de dotar-los d’unes arrels molt profundes, que els fixin ben endins de la terra, i el de infondre’ls uns ideals molt elevats, que els permetin aixecar el vol molt amunt, ben enlaire. Arrelar-se endins i aixecar-se enlaire, són dues nocions que es complementen.
 
Tenim l’obligació d’oferir, a les generacions futures, uns fonaments sòlids i uns exemples de referència que els donin respostes segures i fermes a moltes qüestions de la vida, sense deixar per això de donar-los autonomia, per a fer un bon ús de la seva pròpia llibertat. Aquests dos conceptes no solament no es contradiuen, sinó que es donen sentit mútuament. 

Chestenton
No podem pensar que allò que la joventut ha d’aprendre els arribarà d’alguna manera a través de canals inapropiats o mal informats. És cert, com diu Chesterton, que hem d’estar ben segurs d’una idea per poder-la transmetre, però seria imperdonable no fer-ho quan nosaltres n’estem ben convençuts. Caldria que realitzéssim un sincer exercici de reflexió sobre les coses importants de la vida, i pensar en la gran responsabilitat que tenim, les persones grans, d’oferir a la societat uns criteris clars i segurs, i sobretot, un exemple vàlid als que venen darrere nostre. 

Ales com les àligues
Hem de fugir de qualsevol esperit proteccionista, perquè aixo no afavoreix cap presa de decisions pròpies, i hem d’evitar també un clima excessivament autoritari, que deixi poc marge a la iniciativa i a la llibertat de cadascú. Ens cal oferir exemple, però sense imposar-lo, és a dir, hem de procurar donar, al que venen darrere nostre, arrels i ales. Aquesta és la doble missió social que tenim encomanada.
 
Miquel

4 comentaris:

Josep Maria ha dit...

És ben cert el què es diu en l’article, les persones grans hem de cuidar que la formació dels que han de substituir-nos i, fer-ho, estant ben segurs i convençuts del què transmetem, doncs del contrari seria un imperdonable error. Em de tenir en compte que aquells que ens segueixen, estan molt il•lustrats pels mitjans informàtics que tenen avui en dia, son competents i discernidors d’allò que se’ls hi vulgui infondre, i per tant el que és més important perquè arrelin les nostres ensenyances es demostrant-los-hi amb el nostre exemple i ideals ètics i socials, i perquè en la vida puguin volar ben alt en aquest món envaït pel pessimisme i el fanatisme, crec que, a més, seria necessari ensenyar-los a controlar les emocions

Anònim ha dit...

Habitualment els articles publicatsen Persones Grans amb Opi-nió m'agraden i em donen aun aire fresc, però el d'avui, firmat per en Miquel, el trobo meravellós. Moltes felicitats Miquel!!. Gràcies per els teus pensaments.
Josep Mª. F.

Enric ha dit...

És ben cert que, tant per les persones com pels edificis, és primordial tenir uns bons fonaments, unes bones arrels que ens ajudin a créixer amb força, com ja diu la coneguda cançó mallorquina de la Balanguera: "Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar". Estic molt d'acord en que tots necessitem uns fonaments ben sòlids, que ens permetin somoure estaques, trencar lligams i volar lliurement cel enllà.

Joan ha dit...

Per mi, l'arrel més forta és l'exemple. Tot el demés que no estigui lligat amb l'exemple, són com sermons molt ben intencionats que ens tranquilitzen, però molt poc eficients
Joan