diumenge, 10 de març de 2013

Nova visió dels Valors


González Faus
En altres ocasions ja hem parlat dels valors, que ens fallen els valors, que hem perdut els valors, que la joventut no té valors, etc., però jo voldria parlar dels valors des d’un altre punt de vista. I per fer-ho seguiré l’esquema que ens presenta González Faus en el seu article de La Vanguardia del dijous passat, i que titula “Desert de valors”. González Faus es un jesuïta, gran com nosaltres, i amb una àmplia visió humana i social que a més de tenir molts amics, també té persones que no l’estimen tant. Entre altres coses ens diu:
a.-) La joventut té els valors que ha vist en el món, i la imatge que els grans hem tramès majoritàriament és l’EGO, que porta al egoisme

Cardenal Reinhard Marx
b.-) Hi ha clergues que creuen que la falta de valors és la falta de fe en Déu, però obliden que es pot utilitzar la fe per canonitzar egoismes propis. Per això, a la Bíblia, més que la increença,  li preocupa la idolatria.
c.-) El diners són com àcids corrosius, necessaris en quantitats moderades, però mortals si superen aquest límit
d.-) En aquest segle XXI apareix un tal Marx i publica un llibre titulat “El capital”. Aquest personatge és l'actual arquebisbe catòlic de Munich, nomenat cardenal a l'any 2010 per Benet XVI, i besnét del Marx que tot coneixem. Aquest cardenal es pregunta si el seu avantpassat no tindria raó quan deia “Considerar el treball com una mercaderia sotmesa a les lleis del mercat, només cap en un món sense valors”
 
Imatge de Timoteu
e.-) El setembre passat, diversos diaris alemanys van publicar un article de la seva corresponsal a Espanya, Stefanie Claudia Müller, que deia: “Espanya és un país treballador, que no li falta talent ni capacitat empresarial ni creativa. L’arrel del nostres mals estan en un model d’Estat inviable, font de corrupció i nepotisme imposat per una oligarquia de partits en connivència amb les oligarquies financera i econòmica”.
I per acabar, ho faré amb la cita que fa del Nou Testament, (1 Tim 6.6-10) i en el seu llenguatge, més entenedor que la traducció oficial de que disposem.
“L’únic negoci que pot aconseguir la pietat és saber que, com que no vam portar res al món, no ens enduren res ... i els que pretenen ser rics, s’enfonsen en la ruïna de la cobdícia dels diners”

Joan

4 comentaris:

Mary Luz ha dit...

Ruina - codicia - corrupcion - nepotismo - falta de valores - acido corrosivo - egoismos propios, etc. Etc.

¡¡¡ Pobre sociedad !!!

Jubilats i Pensionistes USOC ha dit...


La joventut té els valors que els hem transmès la gent gran. Els valors es transmeten quan són viscuts i els altres els capten com a tal valor, es transmeten amb l'exemple.

Així que la joventut i la societat és el reflex del que hem transmès.

Molt bé exposat al bloc.

Salutacions ...

Ramiro Lozano
FEJUP-USOC




Josep Maria ha dit...

Crec que actualment la crisi no és sols econòmica, sinó que s'han dinamitat totes les estructures de la societat, i , nosaltres, que ja hem viscut tota una vida amb molts avatars i crisi, hem d'arribar a la conclusió que l'únic que ens ha fet forts per aguantar aquests embats ha estat la fe, que ens ha portat a la esperança i a la il•lusió que, per sobre de tot, sempre ha triomfat la ètica i la moral que vàrem aprendre de la Biblia. La Biblia, és el camí pel que ha de caminar la humanitat si vol trobar la solució als problemes que ara assolen el món, així ho va transmetre Victor Hugo , intel•lectual i escriptor, que va influir en la història de France, al manifestar “ Sembreu els pobles de Evangelis” al igual que Joan Wolfgang Goethe, filòsof i escriptor alemany que afirmaba, “La Biblia es el verdader fonament de la saviesa i la mestra universal de la Humanitat. Al cementiri els diners no valen res.

Miquel ha dit...

És ben cert que hem vingut sense res i que res ens podem endur, però això no aconsegueix frenar el nostre desig d'acumular riqueses. Com tampoc aquell avís de "recorda que ets mortal" que, segons Tertulià, s'adreçava als generals victoriosos, feia disminuir gaire el seu afany de més honors.
I és que a la rel de tot plegat, hi ha un egoisme molt difícil d'eradicar en una societat on els valors de la generositat i l'abnegació no són massa apreciats. A nosaltres, les persones grans, ens toca la missió de intentar posar-hi remei, predicant amb l'exemple.