González Faus |
En
altres ocasions ja hem parlat dels valors, que ens fallen els valors, que hem
perdut els valors, que la joventut no té valors, etc., però jo voldria parlar
dels valors des d’un altre punt de vista. I per fer-ho seguiré l’esquema que
ens presenta González Faus en el seu article de La Vanguardia del dijous
passat, i que titula “Desert de valors”. González Faus es un jesuïta, gran com
nosaltres, i amb una àmplia visió humana i social que a més de tenir molts
amics, també té persones que no l’estimen tant. Entre altres coses ens diu:
a.-) La
joventut té els valors que ha vist en el món, i la imatge que els grans hem
tramès majoritàriament és l’EGO, que porta al egoismeCardenal Reinhard Marx |
b.-) Hi
ha clergues que creuen que la falta de valors és la falta de fe en Déu, però
obliden que es pot utilitzar la fe per canonitzar egoismes propis. Per això, a
la Bíblia, més que la increença, li
preocupa la idolatria.
c.-) El
diners són com àcids corrosius, necessaris en quantitats moderades, però
mortals si superen aquest límit
d.-) En
aquest segle XXI apareix un tal Marx i publica un llibre titulat “El capital”.
Aquest personatge és l'actual arquebisbe catòlic de Munich, nomenat cardenal a l'any 2010 per Benet XVI, i besnét del Marx que tot coneixem. Aquest cardenal es pregunta si el seu avantpassat no tindria raó quan deia “Considerar el
treball com una mercaderia sotmesa a les lleis del mercat, només cap en un món
sense valors”
Imatge de Timoteu |
e.-) El
setembre passat, diversos diaris alemanys van publicar un article de la seva
corresponsal a Espanya, Stefanie Claudia Müller, que deia: “Espanya és un país
treballador, que no li falta talent ni capacitat empresarial ni creativa.
L’arrel del nostres mals estan en un model d’Estat inviable, font de corrupció
i nepotisme imposat per una oligarquia de partits en connivència amb les
oligarquies financera i econòmica”.
I
per acabar, ho faré amb la cita que fa del Nou Testament, (1 Tim 6.6-10) i en
el seu llenguatge, més entenedor que la traducció oficial de que disposem.
“L’únic
negoci que pot aconseguir la pietat és saber que, com que no vam portar res al
món, no ens enduren res ... i els que pretenen ser rics, s’enfonsen en la ruïna
de la cobdícia dels diners”
Joan
4 comentaris:
Ruina - codicia - corrupcion - nepotismo - falta de valores - acido corrosivo - egoismos propios, etc. Etc.
¡¡¡ Pobre sociedad !!!
La joventut té els valors que els hem transmès la gent gran. Els valors es transmeten quan són viscuts i els altres els capten com a tal valor, es transmeten amb l'exemple.
Així que la joventut i la societat és el reflex del que hem transmès.
Molt bé exposat al bloc.
Salutacions ...
Ramiro Lozano
FEJUP-USOC
Crec que actualment la crisi no és sols econòmica, sinó que s'han dinamitat totes les estructures de la societat, i , nosaltres, que ja hem viscut tota una vida amb molts avatars i crisi, hem d'arribar a la conclusió que l'únic que ens ha fet forts per aguantar aquests embats ha estat la fe, que ens ha portat a la esperança i a la il•lusió que, per sobre de tot, sempre ha triomfat la ètica i la moral que vàrem aprendre de la Biblia. La Biblia, és el camí pel que ha de caminar la humanitat si vol trobar la solució als problemes que ara assolen el món, així ho va transmetre Victor Hugo , intel•lectual i escriptor, que va influir en la història de France, al manifestar “ Sembreu els pobles de Evangelis” al igual que Joan Wolfgang Goethe, filòsof i escriptor alemany que afirmaba, “La Biblia es el verdader fonament de la saviesa i la mestra universal de la Humanitat. Al cementiri els diners no valen res.
És ben cert que hem vingut sense res i que res ens podem endur, però això no aconsegueix frenar el nostre desig d'acumular riqueses. Com tampoc aquell avís de "recorda que ets mortal" que, segons Tertulià, s'adreçava als generals victoriosos, feia disminuir gaire el seu afany de més honors.
I és que a la rel de tot plegat, hi ha un egoisme molt difícil d'eradicar en una societat on els valors de la generositat i l'abnegació no són massa apreciats. A nosaltres, les persones grans, ens toca la missió de intentar posar-hi remei, predicant amb l'exemple.
Publica un comentari a l'entrada