diumenge, 31 de març del 2013

On estem?




Banc d'Espanaya a Madrit
Torno a tractar un tema que sembla oblidat, i de no fer-ho, ho acabarà sent de veritat, i l'oblit seria el pitjor que ens pot passar. Estem en una situació lamentable en que els nostres governants no han estat capaços o no ho han volgut estar-hi, pels interessos creats que hi ha entre ells i el Gran Capital, (llegiu principalment la Banca), i que hagi de ser la Comunitat Europea la qual ens digui que tot el que s'ha fet en aquests darrers anys ha estat un engany com una catedral.

Els desnonaments, les hipoteques, les preferents i ara els estalvis que la gent del poble hem dipositat als bancs, fruit d'un treball no consumit i que si ho havíem ajornat era per fer-ho a la nostra vellesa, que és quan realment els necessitarem. I ara resulta que ni això serà veritat?. De moment ens diuen “que no passarà”, però ja tremolem. Quan ens diuen: "Tranquils, no passarà .., als pocs dies passa". El que sí és cert avui és que perquè ens tornin els diners abans del termini pactat, t'ofereixen un crèdit al interès del..., 15% o més?
El que també és cert, és que una de les columnes vertebrals que ens va quedant de  l'estat del benestar, és a dir, la pensió, ja s’està enfonsant amb el que estem tornant a l'època del segle XIX.
El que queda de la classe mitjana
La classe mitjana que durant el segle XX, ha estat el motor de la vida, on podies trobar una feina, més o menys digne, es podia consumir, viure, i pensar que els nostres majors, que ara som nosaltres, podrien estar més o menys tranquils, resulta que tot això està desapareixent, gràcies a molta tecnologia i grans avenços financers... que ens han portat a tanta i tanta corrupció

Ens prometen moltes coses, però a l'hora de la veritat, res de res, tot segueix igual, En el tema de la llei de la Dependència, hi ha moltes persones valorades que encara no han rebut ni en euro. No dubto que hagin millorat alguns serveis d'ajuda i d'assistència, però la veritable ajuda que és la de rebre la compensació assignada encara està per arribar.
Hem de ser conscients que aquest tema no es pot oblidar i encara que tinc la plena confiança en que ens en sortirem, com més siguem els que hi insistim, abans serà realitat. Com diu el vell refrany, “La Unió fa la Força”.
Joan Arumí

3 comentaris:

Miquel ha dit...

El panorama és depriment, en especial pels milers de persones afectades injustament pels desfalcs bancaris i per les que no reben les ajudes socials promeses, però pensar que aquesta lamentable situació la resoldrem incrementant les nostres protestes, és arriscat.
És cert que la unió fa la força, però hem d'estar convençuts de que tenim alguns governants honestos, i ens cal fer servir la força de la nostra unió, per a recolzar-los.
Ens cal confiar-hi, perquè si reneguem de tots els polítics, podríem arribar a trobar-nos en un atzucac ingovernable, com el d'Itàlia, de molt difícil solució.

Josep Maria ha dit...

És ben cert el que es diu a l'artícle, però no està oblidat, tots portem a dintre nostre el que patim per tot el que ben bé diu en Joan Arumí. El que no podem fer és estar amb lamentacions i recordatoris perqué les lamentacions i recordatoris ens porten a patir més i sempre hi ha algún espabilat que busca a aquells que estan deprimits per treuren partit, com ha succedit a Itàlia que s'ha presentat com a grup polític un personatge que no està preparat per asumir les mínimes obligacions que ha de tenir un servidor de la política i així es troben els italians que no podem constituir ni un govern. Aquestes situacions porten al que va passar a Europa als anys en que, per desgràcia, es van imposar els estats totalitaris per sentir-se els ciutadans desorientats i amb manca de partits polítics, situació que aprofitan aquells que tenen un esperit dictatorial. Lamentar-se, viure en la nostàlgia , és quasi reaccionari.

Joan ha dit...

El teu article reflecteix el que tots veiem i compartim i és cert que la unitat fa la força, però aquesta força que demanes requereix persones que la portin a bon fi, amb alternatives positives, i de moment el panorama que es veu és més de capelletes que vetllen pels seus interessos i res més o be salvadors, i de salvadors, “libera nos domine”. Mirem la història i els salvadors són els precursors de les grans tiranies. És el gran risc que tenim ara.

Trullàs