Pacte del temps

Quin temps marca aquest rellote?

Aquest és el tema de treball que avui he llegit en la convocatòria que ha fet el Consell Municipal de Benestar, i, per no tenir cap antecedent del contingut del tema proposat, haig de dir que l’he interpretat a la meva manera, i m’ha causat sorpresa treballar un tema que per mi és esotèric, i com a tal és molt difícil, per no dir impossible, pactar amb el temps els dies de permanència de les persones en aquest món.

Quan era jove pensava que el temps era un esperit dolent que volia arrabassar-me la vida, i inclús un cop me li vaig encarar, escrivint:

“A on vas maleït rufià, la vida que m’arrabasses a on va a parar?

Què no veus que vell estic, per què no em sents?

O és que no em vols escoltar?

Si et trobés et voldria castigar, però ... pots estar tranquil,

ja que per més que et busco no et trobo,

mentre tu em mates poc a poc, fent el meu cos envellir.”

Les meves lamentacions pot ser que l’impactessin, perquè ara ja he passat l’edat mitjana de l’esperança de vida dels homes.

Sortida de sol a la platja

Quan vaig arribar a l’edat madura ho tingué molt clar, la lluita no ha de ser contra el temps sinó contra nosaltres mateixos, estimant i vivint cada instant en el moment, perquè la sortida de sol d’avui no la veuràs mai més, no es repeteixen els colors, ni les veus es repeteixen. La il·lusió i l’esperança de viure fan que siguem feliços i amb la felicitat el pacte amb el temps es dona per subscrit. La vida és bella i l’hem de viure, no podem estar pendents des de que venim al mon del dia de la nostre mort, perquè això seria la desesperació, no sabries que has de fer, i a la vida tens necessitat de fer moltes coses per enriquir l’esperit, perquè el nostre  pas per aquest món tingui un  sentit noble i solidari amb tota la humanitat.

Responsables i solidaris

Aquests raonaments no volen dir que no hi pensem en la mort, i tant que hi hem de pensar!, doncs això ens estimula i ens incita a no deixar per demà el què podem fer avui, ens dona més responsabilitat, i fa que tinguem molta cura perquè les nostres accions i treballs de cada dia siguin de més qualitat i de més responsabilitat, com ho podem apreciar tots nosaltres que en arribar a la edat adulta ens vàrem bolcar per ajudar no sols als nostres familiars amb el què els hi podem ser útils, sinó també participant i col·laborant amb les associacions de gent gran, per ajudar als seus afiliats a trobar una bona relació social, activitats i recolzament sense esperar cap compensació ni benefici propi, sols volem dolar-los il·lusió i esperança, que és el goig i la felicitat de la vida.

Josep Maria V