Quin temps marca aquest rellote? |
Aquest és el tema de treball que avui he llegit en la
convocatòria que ha fet el Consell Municipal de Benestar, i, per no tenir cap
antecedent del contingut del tema proposat, haig de dir que l’he interpretat a
la meva manera, i m’ha causat sorpresa treballar un tema que per mi és
esotèric, i com a tal és molt difícil, per no dir impossible, pactar amb el
temps els dies de permanència de les persones en aquest món.
Quan era jove pensava que el temps era un esperit dolent
que volia arrabassar-me la vida, i inclús un cop me li vaig encarar, escrivint:
“A on vas maleït rufià, la vida que m’arrabasses a on va
a parar?
Què no veus que vell estic, per què no em sents?
O és que no em vols escoltar?
Si et trobés et voldria castigar, però ... pots estar
tranquil,
ja que per més que et busco no et trobo,
mentre tu em mates poc a poc, fent el meu cos envellir.”
Les meves lamentacions pot ser que l’impactessin, perquè ara ja he passat l’edat mitjana de l’esperança de vida dels homes.
Sortida de sol a la platja |
Quan vaig arribar a l’edat madura ho tingué molt clar, la
lluita no ha de ser contra el temps sinó contra nosaltres mateixos, estimant i
vivint cada instant en el moment, perquè la sortida de sol d’avui no la veuràs
mai més, no es repeteixen els colors, ni les veus es repeteixen. La il·lusió i
l’esperança de viure fan que siguem feliços i amb la felicitat el pacte amb el
temps es dona per subscrit. La vida és bella i l’hem de viure, no podem estar
pendents des de que venim al mon del dia de la nostre mort, perquè això seria
la desesperació, no sabries que has de fer, i a la vida tens necessitat de fer
moltes coses per enriquir l’esperit, perquè el nostre pas per aquest món tingui un sentit noble i solidari amb tota la humanitat.
Responsables i solidaris |
Josep Maria V
2 comentaris:
El temps, com l'aigua, és un bé preciós, però no és inesgotable i ens rellisca amb lleugeresa de les mans. Per això és molt convenient, i molt assenyat, no malgastar-lo mai, i aprofitar amb encert el que tenim. Per aquest mateix motiu, és important el projecte "Pacte del temps", promogut pel Consell Municipal de Benestar, on es planteja un possible repartiment del temps sobrant, de manera que la persona que afortunadament en tingui molt, pogui donar-ne, de forma generosa i solidària, a la persona a la que li en falti. Aquest projecte del "Pacte del temps" encaixa perfectament amb el que molt encertadament ens recomana aquest article, animant-nos a ser sempre ben responsables i a utilitzar el nostre temps amb molt de seny.
Em va agradar participar en la discussió sobre el PACTE DEL TEMPS. Reflexionar sobre l’adaptació d’horaris a les necessitats de les persones, de proximitat…M’ha agradat també la teva reflexió sobre el temps personal
Publica un comentari a l'entrada